La «remasterització» del jardí de Nino Bravo

Va passar amb la plaça de Santa Mónica, construïda molt a l’estil de l’època: xicotetes tanques separades per asfalt, que la convertien en un aparcament d’oportunitat. Es va dur a terme una remodelació completa, que va convertir en zona de vianants plenament l’entorn que dona tant a l’església com a l’asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Ara, les màquines han entrat, cinc anys després de llançar-se la idea, per a reconvertir un altre espai de la ciutat de València en el districte de la Saïdia: el Jardí de Nino Bravo, que així es diu oficialment des d’abril de 2023, tal com ja havia sigut adoptat per la saviesa popular. Definit com a «ombrívol, fosc, obsolet, poc accessible i inutilitzat», que s’alça -o alçava- en una parcel·la formada pels carrers Lleida, Pepita i Pare Palau i Quer -un atzucac que interromp una finca i que continua metres després en direcció cap a l’avinguda de la Constitució; és a dir, un xicotet disbarat-. 

Fuente