El passat 25 d’abril ens ha deixat l’amic Pau Tomàs Salvà, conegut per en Pau de Bonança, tenia 89 anys. En Pau era un exsecallador («podador»), secreter i traginer, que no tenia inconvenient en dir-ho i fins i tot n’estava orgullós, era una excel·lent font informativa. Gràcies a ell, a les primeries dels anys 50 moltes persones salvaren la vida. A causa del bloqueig internacional, molts productes no podien entrar legalment, entre ells la penicil·lina. Només a ell li fiaven la delicada i arriscada feina de la descàrrega i distribució d’uns paquetets que arribaven de nit en un llaüt amb el tub d’escapament sota l’aigua i el capirol tallat, per no fer renou i llevar noses a coberta, els descarregava, de vegades amb aigua fins a la cintura i amb la bicicleta els duia a algunes farmàcies de confiança de Ciutat, d’entre elles la de davant l’església de Sant Miquel; ell no sabia que hi havia dintre, ja que les ordres que tenia eren: «No demanis res i fes el que et diuen». Fins i tot ell als 17 anys se salvà, d’una greu inflamació que li afectava la tràquea i l’asfixiava. (Pàg. 342 de Cala Gamba. Un petit oasi a la badia de Palma, de Documenta Balear).
Seva és aquesta glosa autobiogràfica que me va donar: «Saps que és de llarg es camí – des Pil·larí a ses Penyes. N’he esquinçades d’espardenyes – de tant d’anar i venir» .
, secreter i traginer, que no tenia inconvenient en dir-ho i fins i tot n’estava orgullós, era una excel·lent font informativa. Gràcies a ell, a les primeries dels anys 50 moltes persones salvaren la vida.){kind=link}