El escritor Mario Vargas Llosa, en una imagen de archivo / EP
Arran de la mort del qui fou Premi Nobel de Literatura en el 2010, Mario Vargas Llosa, els mitjans de comunicació ens recorden aspectes de la seva vida i, sobretot, la seva passió per la lectura i la literatura. Per a ell, la literatura era una eina de salvació i al mateix temps de felicitat, que t’obre un món realment màgic en què les paraules ballen al ritme de la imaginació cap a territoris que mai haguéssim pogut ni pensar, capaç de deixondir tota classe d’emocions i sentiments, des dels més nobles fins als més vils, llançant-te a una infinitat d’aventures i viatges arreu del món sense gairebé sortir de casa. Vargas Llosa era un mestre literari que transitava per tots els paisatges de l’ànima. Què feríem nosaltres, aleshores, sense llibres? Amb un llibre a les mans el temps s’atura i ens fa participar de la bellesa de les paraules escrites, dels personatges i llurs històries, capaç de transcendir èpoques, espais i idiomes i penetrar en la ment d’un altre ésser humà; és com restar embruixat pel significat dels mots. Entrem en el gaudi de les emocions i de la consciència suprema de viure uns moments sublims, sense més ni més. Gaudeix, llegint! (lege feliciter), car la literatura és com un pastís de mil fulls, curull de replecs. És com collir el raïm en temps de la verema. Ja ho diu la dita que la lectura és el combustible de l’escriptura. La gent habituada a llegir es converteix en exploradora, experta a examinar patrons en les paraules escrites que el nostre cervell desxifra inconscientment, i que, al cap i a la fi, són part del nostre equipatge. No em canso de repetir que un llibre és un fragment de silenci en mans del lector; el que escriu calla i el que llegeix trenca el silenci. Pàgina rere pàgina, la història creix juntament amb la nostra creativitat i la màgia de fer-nos protagonistes de la lectura. Això em porta a les lectures de la meva adolescència, les de Verne, Salgari, Twain, Dickens, Saint-Exupéry, Kipling i tants d’altres, així com els còmics de l’època. Són les paraules que donen intensitat a la vida i formen la nostra idiosincràsia, així almenys hauria de ser, altrament, ens enganyem. Llegir és com participar en un ritual que es repeteix contínuament en el temps: el teu racó preferit, una certa ambientació, silenci, llum, és com entrar en la cambra de la teva intimitat, a punt de convertir-te en l’heroi de les paraules impreses. Cadascú té el seu amagatall on refugiar-se i els seus aliats, que no per tothom són els mateixos. Un dels meus és llegir mentre assaboreixo un bon cafè. El ritual ens porta a la rutina i amb això tens molt guanyat. Per a Christian Bobin era la piuladissa dels ocells, la verdor dels arbres, el silenci…, totes aquelles coses que a poc a poc la vida moderna ha començat a robar-nos. Cap llibre hauria de ser més pesat que la llum ni cap escriptura hauria de ser més sorollosa que un simple somriure. Amb tot, hi ha llibres que són pura dinamita, nova narrativa hermenèutica, un sotrac difícil de manllevar, que el capgira tot. És bo recordar tot això, ara que estem a les portes de sant Jordi. Un llibre pot esdevenir un veritable tresor, sens dubte, especialment si som capaços de donar vida a les paraules escrites, de dotar-les d’esperit. El llibre respira i batega, és l’adob que ens empeny en aquest món i ens ajuda a prendre consciència de la realitat, tant pot ser un assaig com una novel·la, una antologia poètica o un llibre de viatges, o una lectura dels clàssics, que sempre va bé, cadascun d’ells contribueixen d’alguna manera a realitzar-nos, deixen un pòsit en nosaltres. Tu en els altres, i els altres en tu. No acostumo a comprar llibres en aquest dia, perquè habitualment ho faig durant tot l’any, potser de manera compulsiva, per a mi no és cap novetat comprar-ne, però malauradament no tinc les hores necessàries per devorar-los, de segur que en un moment o altre ho faré, perquè no són simplement part de la decoració de la meva biblioteca; tampoc faig cap volta per les paradetes escampades en els diversos carrers de la ciutat, molt semblants les unes amb les altres. Crec que han perdut l’originalitat que tenien antany. L’oferta és la mateixa en gairebé totes elles. N’hi ha poques que mostrin una certa riquesa plural. Per a mi, el millor regal sempre ha estat un llibre, ja sigui en el meu aniversari, sant, amic invisible o en qualsevol altre efemèrides, com la de sant Jordi, un regal tothora cobejat.
