Molts i bons
Vet aquí més llibres de tota casta i condició, de moltes plomes i estils que ens poden fer molt de bé. Diaris complets (Quid Pro Quo), de Feliu Formosa. El llibre recull tres diaris que va escriure entre 1995 i 2016. Sis-centes pàgines que enlluernaran els amadors d’aquesta escriptura d’intimitats, comentaris, reflexions i notes d’un mestre de mestres. Hi ha també fragments de traduccions i de poemes, llistes de llibres i de treballs pendents, textos de conferències, cartes, crítiques, rememoracions. Un llibre de la vida quotidiana d’un escriptor, traductor i poeta. Sensacional i fondo!
El somni de la subversió / Vicenç Altaió
Proust, novel·la familiar (Anagrama), de Laure Murat, és un llibre deliciós i riquíssim d’una dona, professora de literatura francesa a Los Angeles que prové d’una de les grans nissagues de França, en què els seus avis, besavis, tietes i cosins són caricaturitzats i transfigurats a la Recherche proustiana que esdevé el seu certificat de defunció. El llibre és una gran escriptura sociològica, política i literària sobre la memòria, la sexualitat i el gènere. La traducció de Valèria Gaillard, extraordinària.
La dolçor de viure (LaBreu Edicions), de Joan Todó. Onze contes que m’han fet pensar en el Pierre Michon de les Vides minúscules (un llibre publicat a Anagrama que, si no heu llegit, us recoman amb fervor), perquè en cada relat es conten instants de vides petites que per la seva forma agafen un valor emblemàtic i universal en què la fragilitat humana queda reflectida. Hi ha un calidoscopi d’històries que s’aguanten en el ritme d’una prosa que es converteix en una festa i que acompanya unes estructures bastides amb un equilibri de materials que ens amaren d’una sensorialitat prodigiosa i seductora.
Poeta, recercador cultural, crític, editor, articulista, agitador mental, i, sobretot, amic
Tot això és Vicenç Altaió, que acaba de treure El somni de la subversió. Memòries d’un traficant d’idees (Galàxia Gutenberg), un llibre de quatre-centes cinquanta quatre planes en què es conta la vida, des del naixement a Santa Perpètua de la Moguda, la Sainte du Mouvement Perpétuel, fins a la meitat dels vuitanta, d’un homenot català que viu la revolta política i catalitza la revolta poètica dels anys setanta, l’esclator social, artística i cultural d’una Barcelona que passava d’una societat esclafada pel nacionalcatolicisme de la dictadura franquista a un projecte estètic cultural europeu damunt els primers fonaments del procés democràtic, i amb unes propostes transdisciplinàries en què la literatura, la ciència, l’art i la tecnologia es conjugaven amb fulgor renaixentista, radical i de progrés. Quan n’agafes les primeres planes, no t’atures de llegir a les totes la memòria vertiginosa feta de noms, fetes i fets observats amb finíssima i justa saviesa per un dels protagonistes i testimoni alhora. Una escriptura apassionant que t’enganxa i et fascina!
Proust, novel·la familiar / Laure Murat
La gran família (Club Editor) d’Antònia Carré-Pons, filla de carnissers i filòloga medievalista que ens conta la història de dues germanes, na Rateta, la gran, i na Sió, la petita. Un llibre que neix de la perplexitat que dues germanes nascudes del mateix pare i la mateixa mare, educades en un mateix ambient (la cansaladeria on regna la matriarca, el soterrani on treballen els homes, l’avi i el pare, que escorxen porcs), tenguin unes trajectòries i unes maneres de ser tan distintes. Amb el mínim de recursos literaris possibles com aconsellava Txékhov ens ofereix una novel·la que ens fa saber moltes de coses de la dona, del cos i de l’esperit de la dona, i desemmascara alhora tants de masclismes dominants. Una joia que ens conta moltes de coses que passen per dedins i són silenciades des dels llaços que ens fermen, la marca dels pares i el paper de la infantesa en els adults.
Un dels meus mestres més estimats és Stefan Zweig. Vaig anar al poble brasiler on ell i la seva dona se suïcidaren, Petrópolis, i crec que he llegit gran part de la seva obra. Ara m’alegra que Edicions 1984 llanci la col·lecció Perspectives, on traurà clàssics del segle XX. Ja hi han aparegut dos llibres zweigians que m’entusiasmen: La confusió dels sentiments, en una bona traducció de Ramon Monton, una història d’una modernitat avant la lettre en què un professor de literatura i un jove estudiant protegit viuen unes complexes emocions que superen els límits establerts de correcció entre ells. Un tema apassionant que Stefan Zweig resol amb la seva elegància i profunditat úniques. La dona i el paisatge és l’altre títol, del mateix traductor que l’anterior, en què s’inclouen dos relats. El primer, que dona títol al llibre, és la relació entre una dona i un home en una història de passió i de sentiments volcànics en què es fa difícil destriar la realitat i la ficció. El segon relat, “El declivi d’un cor”, és fosc i estrany. El protagonista es veu posseït per una sensació dolorosa de veure’s abandonat per les dues persones que més estima al món.
Una poeta mundial
Poesia completa (Edicions de 1984) d’Emily Dickinson és un dels llibres més importants i essencials que s’han publicat enguany. El traductor Jaume Bosquet ens ofereix els 1.500 poemes de l’obra dickinsoniana i, a més a més, n’inclou les “versions preliminars” i també afegeix un extens aparat de notes en el qual s’expliquen referències, al·lusions i significats obscurs. Recoman aquesta joia als vers amadors de la poesia d’una dona excepcional que va escriure tancada en el casal i jardí paterns d’Amherst, en una comunitat puritana, que estimava les flors i l’astronomia i feia uns versos que ens obren paisatges, selves, horitzons, fondàries desconegudes de l’esperit humà amb una música i una saviesa extraordinàries. Germana del Dant i de Shakespeare, té uns versos que t’enrampen, et transfiguren, plens de magnetisme i sabor. Una escriptura infinita!
K. L. Reich (Club Editor), de Joaquim Amat-Piniella, és l’única novel·la de la literatura catalana, basada en fets reals, que explica l’experiència de la deportació als camps nazis. Els protagonistes són en Francesc i n’Emili, que està reclòs al camp de concentració de Mauthausen-Gusen amb milers de soldats republicans on viuen un infern cada dia i tenen la voluntat de sobreviure. Amat-Piniella escriu: “el nazisme provava d’anihilar físicament els seus enemics i, per si no ho aconseguia totalment, preparava l’atmosfera que pogués anul·lar-los moralment per sempre més. L’Emili intentaria superar totes dues proves.” N’Emili pot sobreviure fent dibuixos pornogràfics per als SS. Coneixerem la corrupta xarxa de kapos, les diferents castes de reclusos, el sistema terrible d’extermini, el dolor i la inhumanitat. La Internacional del dolor queda reflectida en aquesta obra extraordinària. Un testimoniatge modèlic.
Suscríbete para seguir leyendo
, de Feliu Formosa. El llibre recull tres diaris que va escriure entre 1995 i 2016. Sis-centes pàgines que enlluernaran els amadors d’aquesta escriptura d’intimitats, comentaris, reflexions i notes d’un mestre de){kind=link}