Fa nou anys, Marisela Enseñat va fer les maletes i es va traslladar a San José, la capital de Costa Rica. Tot i haver viscut gairebé tota la seva vida a Mallorca, l’amor la va portar a l’altra banda de l’Atlàntic: es va enamorar d’un costa-riqueny mentre tots dos estudiaven un màster a Madrid. Ara, comparteixen vida i família a Centreamèrica, on han format una llar amb els seus dos fills.
Del dret a l’emprenedoria
Marisela va estudiar dret, però la seva trajectòria professional va fer un gir inesperat amb la maternitat. «La idea de crear un negoci va sorgir una mica per necessitat de reinventar-me quan em vaig quedar embarassada de la meva primera filla», explica. Tot i tenir clar que volia dedicar-se plenament a la criança durant els primers anys, també sabia que havia de generar ingressos.
El seu projecte va començar modestament: comprava roba a Espanya i la venia a Costa Rica a través d’una botiga virtual. Amb el temps, va detectar una necessitat en el mercat: el calçat respectuós per als infants. «Quan la meva filla va començar a caminar, em vaig adonar que no hi havia opcions adequades aquí. I va esclatar la bogeria. Ara em va molt bé», explica. Així va néixer Petita Alba, la seva pròpia botiga de calçat infantil, un nom que ret homenatge tant a la seva primera filla com al mallorquí.
Marisela Enseñat amb la seva filla. / Arxiu Personal
L’adaptació a una nova cultura
Viure a Costa Rica no és com estar-hi de vacances. «Molta gent s’imagina les platges i el verd, però quan hi vius, és diferent. Jo, que vaig començar treballant en un despatx d’advocats, puc dir que la feina aquí és més intensa. La jornada laboral és de 48 hores setmanals i només hi ha dotze dies de vacances a l’any», relata.
El record de Mallorca a través de la gastronomia
Per mantenir viu el vincle amb la seva terra, Marisela sovint cuina plats mallorquins a casa. «Sempre faig coques de trempó i també truita de patata. Tot i això, hi ha coses que no saben igual per la matèria primera. Les sopes mallorquines de la meva àvia, per exemple, aquí no hi ha manera de fer-les. Tampoc existeix el pa pagès i els formatges són caríssims», destaca la mallorquina.
En l’àmbit cultural, també ha notat diferències entre les dues societats: «Els costa-riquenys són més oberts que els mallorquins. Però, en molts altres aspectes, s’assemblen. Per exemple, en voler prioritzar la qualitat de vida sobre la feina».
Tot i que viuen a gust a Costa Rica, s’han plantejat tornar a Mallorca. «És cert que aquí hi ha moltes coses bones i ens agrada molt, però és un país extremadament car. També hi ha el tema de la seguretat. No és com Veneçuela o Hondures, però quan tens fills, són coses que et planteges», diu. El cost de la vida és un factor determinant. Un exemple? «El pollastre costa 15 euros el quilo», explica.
A ca seva, el mallorquí també forma part del dia a dia: «Fem servir tot el temps l’expressió ‘daixonar’, fins i tot el meu marit costa-riqueny l’ha après». Amb un negoci en creixement i una família que s’expandeix, el futur encara està per escriure. De moment, Marisela Enseñat gaudeix del millor de les dues cultures.