Dilluns passat, Inocencio Arias feu una conferencia en el saló principal de la Societat de Foment d’Agricultura, Industria i Comerç de Gandia. Arias és una figura notable en el panorama polític contemporani espanyol, ja que fou ambaixador davant l’ONU i ostentà representació diplomàtica amb els governs de la UCD, del PSOE i del PP. El títol de la conferencia era: “La situació geoestratègica a Europa i a Espanya davant d’un nou ordre mundial”.
El saló de conferencies acollí a un nombrós públic que representava la xarxa ciutadana, encapçalat per l’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto; el secretari primer de la Mesa de les Corts Valencianes, l’Espectable Victor Soler; la tinenta d’Alcaldia Liduvina Gil; el portaveu municipal de VOX, Manuel Millet i els regidors Guillermo Barber i Rosabel Borrull. Els acompanyaven el president de la Junta Directiva de la Societat de Foment d’AIC, Joaquin Barber Peiró i el vicepresident de l’Àrea de Cultura, Pasqual Molina; el vicepresident de l’Àrea Social i president del CES, Ramón soler; la secretaria general de FAES, Fina Lopez, i els directius de l’entitat Rafa Durà i Fernando Rubio. Especialment convidats hi assistiren els representants de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, Maria José Simó i Luis Miguel Gomez, i el secretari general de la Federació de Falles. Junta Local Fallera de Gandia, Daniel Miret.
El president de Foment, Joaquin Barber, donà a benvinguda a Inocencio Arias. Recordà la seua trajectòria personal i professional i li va transmetre la satisfacció que representava per a l’entitat la seua presencia allí en aquella tribuna per a donar-nos a conèixer part de l’experiència que tenia acumulada en tants anys de servici diplomàtic.
La taula presidencial estava ocupada, també, per Fernando Mut, el president de Societat Civil Valenciana, qui va prendre la paraula per a repassar l’activitat literària de Inocencio Arias. Alguns del seus llibres, en especial, l’últim, Esta España nuestra, estaven a disposició del públic assistent i es va indicar que l’import de la venda anava a ser destinat, íntegrament, als damnificats de la DANA de Valencia.
Inocencio Arias, eixa nit, fou la imatge coneguda en els mitjans de comunicació: elegant, amb aquella corbata de llacet al coll de la camisa i la veu característica, fàcil de reconèixer després d’escoltar-la en tantes entrevistes i participacions en programes de ràdio i televisió.
Basà la seua conferencia en tres temes fonamentals. La invasió d’Ucraïna i la guerra que suposà, de la qual culpava inequívocament Putin. En repassà antecedents històrics i geogràfics, recordà els tres anys de contesa bèl·lica i el nombre de morts. S’ocupà de Trump, de qui digué que era un mentider i mesquí, que ell no creia que anara a complir tanta amenaça econòmica, territorial i migratòria. De l’Espanya actual digué que el món ens considerava un país de gent amable i acollidora de bons clima i gastronomia, som el segon país més visitat turísticament. Però a nivell governamental els dirigents de la major part dels països consideren el nostre poc participatiu i solidari amb els acords signats de contribució a la seguretat internacional, fonamentalment de l’OTAN, on no contribuïm amb el que se’ns demana que fem, donant excuses que no s’accepten, i que ell no podia comprendre alguns missatges del nostre govern de tarannà triomfalista lluny de la realitat, que fa que no es compte amb nosaltres en les grans decisions del panorama internacional.
Arribat el moment del col·loqui, algú del públic, volent conèixer al Inocencio Arias més humà, li preguntà quin havia sigut el seu pitjar dia durant tot eixe temps de màxima responsabilitat diplomàtica i quina va ser aquella nit on no va poder dormir. Ell contestà que quan l’atac a les torres bessones de Nova York ell passà un parell d’hores dramàtiques quan no podia contactar amb el seu fill, advocat, que ell sabia que estava eixe dia en eixe indret del sud de Manhatan. I la nit terrible la passà en l’ambaixada espanyola a Lisboa, quan una multitud indignada es plantà en la porta a la veu d’acabar amb els feixistes espanyols perquè Franco acabava de signar les cinc sentencies de mort que foren executades mentre per tot arreu del món es demanava clemència al dictador.
El saló de conferencies de Foment d’AIC, es retrobà eixa nit amb la paraula que parlava d’experiències personals, publiques i privades, provinents d’una ment privilegiada que els anys no ha desgastat. Una veu autoritzada. Una paraula lliure de lligams.
Durant els més de cent anys d’història de l’entitat, la seua tribuna ha acollit les veus i la paraula de les grans figures de la intel·lectualitat política, social i cultural d’Espanya. Veus que el pas del temps va apagar. Paraules que impregnaren consciencies. Veus i paraules que vehiculaven idees. Idees que han perdurat i ens han arribat a traves de la paraula escrita.
Jo crec en tots els valors de la paraula.