Els veïns de Sineu poden estar contents: han aturat una granja avícola de grans dimensions. En les darreres setmanes, el normalment pacífic Poble Reial mallorquí —aquest és el seu títol— va entrar en una efervescència col·lectiva poques vegades vista. Pintades, pancartes, manifestacions, al·legacions ( més de vuit mil, un fet ja de per si sorprenent pel caràcter mallorquí, més aviat calmat ) recollides de signatures… Com em va dir un amic resident a la capital del Pla, «el maig del 68 es va traslladar al poble, però vestit de marca». Detall important: l’oposició primera al projecte va ser d’esquerres. Però molt hàbilment fóu aprofitada per les forces vives locals, fent-se la seva. Arribant fins al Consell i el Parlament, provocant decrets ex professo contra les explotacions avícoles de certa magnitud. Des de que Rafel Nadal i Parera va aconseguir modificar el Pla Territorial de Mallorca per poder-hi encabir la seva acadèmia-hotel, no s’havia vist res semblant. Fins a directors generals del Govern Prohens han intervingut en la polémica. Escrivint llarguíssims articles d’opinió al respecte, tot justificant el que hauria de ser una decisió purament tècnica. Bastant inaudit, la veritat sia dita. Algú molt influent viu o té família a Sineu.
Molt probablement, l’escala no era la més indicada. Però analitzada amb detall, la reacció denota alguna cosa més que un sobtat amor al territori. És —dit amb tots els respectes del món— una actualització de l’atàvic caràcter illenc. El que Gabriel Cañellas i Fons va saber copçar com ningú: «lo nostro». Una zona de confort, estable i sense masses alteracions. Poc donada als canvis. Manco, que suposin un petit sacrifici. Si algú els vol fer, que vagi a altres latituds. La solidaritat, pel poble del costat.
Jutgi el lector què haguessin pensat els respectables sineuers si una enorme explotació d’ous s’hagués plantejat a, per exemple, Calvià. Centenars d’autobusos haguessin partit del Pla cap a Ponent. Calvianers que, fent gal·la del mateix esperit solidari que els sineuers, han acollit entusiasmats un centre de menors. Com saben, el seu batle l’hi ha posat una catifa vermella. És, salvant les distàncies, el mateix esperit que el cantonalisme de Cartagena ( tercer quart del s.XIX.), preconitzadora d’una malentesa Espanya federal. No fa falta anar a la història contemporània espanyola: en el crit Make America Great Again de Donald Trump es condensa aital manera de veure el món. Primer, els Estats Units. Després, tots els altres.
Quan, concentració darrera concentració, les organitzacions ecologistes de Ciutat denuncien els mateixos problemes de pol·lució —fums, olors— que els esgrimits pels sineuers contra la ja famosa neonada granja avícola, hom hagués esperat una retroacció solidària. Ciutadania sineuera al Port de Palma i palmesans al mercat de Sineu. Sobra dir el que ha passat. Sense por a perdre «messions», els possibles ous calvianers serien menjats amb molt de gust als variats de Plaça. Així com dels turistes de creuers, deuen ser benvinguts els que visiten la vila el dimecres. Més, si berenen a la Vila.
Joan March i Ordinas va observar amb profit la manera de fer mallorquina. Al hall del Gran Hotel, mentre fumava els més preuats cigars havans de Mallorca —i quasi d’Espanya— li explicava a un joveníssim director d’hotel un dels motius de la seva fortuna: «els mallorquins són, per regla general, bons de dur. Només els has de fer feliços en certes coses. Per això he fet doblers, Jofre: perqué vull veure-hi més enllà de la Dragonera».
Un segle més tard, seguim en una illa sense ous. En molts d’aspectes. En «Verga» tenia molta raó. Per això es va fer ric. Perquè no era un xotet de corda.
Suscríbete para seguir leyendo
