El passat 11 de novembre el conseller Antoni Vera va presentar els resultats que l’alumnat de quart de Primària i segon de l’ESO va obtenir a les darreres proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). Els resultats, va manifestar, no són acceptables: de les quatre matèries que s’han avaluat suspenen en matemàtiques, anglès i català, i aproven pels pèls en castellà.
Dos dies després, dia 13 de novembre, la presidenta del govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, presentà l’informe que el grup d’experts en l’àmbit educatiu, constituït dia 23 de juliol, li havia lliurat amb els resultats de l’anàlisi i les 87 propostes per a la millora del sistema educatiu i els currículums d’educació infantil, educació primària, ESO i batxillerat de les Illes Balears.
Amb l’objectiu de revertir els resultats educatius, la Conselleria d’Educació i Universitats traslladarà l’informe a grups de docents, específics en cada matèria i nivell, els quals s’encarregaran de la redacció dels nous currículums d’acord amb les conclusions aportades pel grup d’experts.
El conseller, a la seva compareixença de dia 11, va declarar que els currículums es consensuaran amb les diverses meses (de docents, directors…) i el CEIB, per arribar a un consens màxim, amb l’objectiu de què els nous currículums educatius es puguin aplicar al curs 2025-2026. No sembla que el calendari quadri?
Ens trobam, a priori, davant el debat més rellevant: què fer per millorar els resultats educatius de l’alumnat i qui ho ha de fer.
Un grup d’especialistes (deixem de banda possibles absències en la composició i el temps amb què ha comptat) ha treballat amb intensitat, professionalitat i autonomia i comptam amb un informe de propostes de millora del sistema i del currículum.
Què fer ara? La situació reclama màxima participació i responsabilitat, siguem proactius.
El guru del lideratge, Jim Collins, ho té molt clar. Davant d’un repte d’envergadura, primer s’ha de decidir «qui ho farà» i després, «què es farà». Primer «qui», més tard «el què».
«Qui?». Sembla clar que s’ha de comptar amb els professionals que estan cada dia a les aules, docents i directius. Més enllà de què el grup d’especialistes va fer arribar un qüestionari a entitats de docents i directius per demanar valoracions del sistema educatiu, la manca de temps i el calendari (setembre) ha fet que es pugui afirmar que molt majoritàriament no estan assabentats d’aquest procés, desconeixen l’informe. Un informe que, de fet, no se’ls ha fet arribar.
Atès que el conseller, amb molt bon criteri, va manifestar que vol comptar amb tothom, vol consensuar, no s’hauria de repetir l’error de donar-li el debat per resolt als professionals dels centres, que ja es van queixar d’una aplicació curricular accelerada de la LOMLOE. S’ha de compartir l’informe amb els professionals dels centres i obrir un debat. Són els que ho hauran d’aplicar i són els que acumulen un coneixement imprescindible i insubstituïble.
Ara «el què». Com deia més amunt, «el què» ho definiran i concretaran els participants en el debat, però podem avançar un parell de coses.
Hem d’estar satisfets, s’ha millorat molt la qualitat del debat «polític» en educació. Constatam que hem passat de debatre sobre la religió a les escoles, o de si cal repetir o no, si cal promocionar amb més de dues suspeses, a contraposar coneixement envers competències, o abordar la combinació entre inclusió i excel·lència.
La presidenta Prohens va declarar en la presentació de l’informe dels experts: «Ha arribat l’hora de tornar a posar els coneixements i els continguts en el centre de l’Educació i recuperar la recerca de l’excel·lència i la cultura de l’esforç com a valors del model educatiu». Els convid a llegir l’informe a veure si trobem aquestes afirmacions.
El sistema educatiu balear compte amb bons professionals docents i directius, organitzats entorn un Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, únic a tot l’estat, i 9 associacions de directors com a cap altra Comunitat Autònoma té. Són els primers a ser conscients dels reptes que tenen i de la necessitat de millorar contínuament la seva professionalitat. Així mateix, des de fa uns anys la Facultat d’Educació de la UIB s’ha centrat en una profunda millora de la formació inicial dels estudiants, en estreta col·laboració amb professionals docents experimentats.
És cabdal que es doni a conèixer l’informe dels experts i es promogui un debat seriós i urgent entorn de les seves propostes. A banda de múltiples possibles formats de debat i participació, s’hauria d’organitzar una jornada oberta de reflexió dins aquest curs escolar.