Hi ha textos que no voldries haver d’escriure mai, però sents l’obligació de fer-ho. Aquest és un d’ells, que escric de manera apressada i estirant el fil de la memòria. Ha faltat Paco Juanes Llorens i he d’escriure sobre Paco perquè ha sigut una persona molt propera a mi, a la meua família i a la meua gent. No obstant això, és molt complicat parlar de Paco perquè la seua activitat cívica ha sigut tan gran que et venen a la memòria com un allau, nombrosos records, fets, anècdotes, converses, projectes i tens el temor de deixar-te’n alguns, però cal fer-ho.
Havia nascut a Alfarb l’any 1942, però des de feia molts anys vivia i treballava a Llombai, on la seua vocació de servei públic, el portà a actuar en múltiples facetes de la vida, ja fora a nivell personal o a través d’associacions de tot tipus. Gran esportista, va presidir durant diversos mandats les associacions de colombaires de Llombai i d’Alfarb i també entitats com la Penya Ciclista del Marquesat, de la qual en fou fundador. Durant diversos anys va presidir l’Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi Sant Francesc de Borja de Llombai i també fou membre de la Junta directiva de la Cooperativa Agrícola del Marquesat. Després de la jubilació, passà a presidir l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Llombai fins a l’actualitat. El setembre passat encara organitzà i féu un viatge per als afiliats a Cantàbria que ha sigut com un digne comiat a la seua presidència.
En el terreny de la política fou un lluitador antifranquista des dels temps de la clandestinitat i, a partir de l’arribada dels ajuntaments democràtics, fou regidor durant més de vint anys i arribà a ser Alcalde de Llombai, poc menys d’un any. La defensa i l’ús social del valencià fou un dels eixos del seu ideari polític, juntament amb la millora de l’ensenyament i la sanitat i la promoció de la cultura. Tampoc podem oblidar l’estima pel medi ambient inculcada pel seu amic, el metge i intel·lectual Ramón Serrano Vicens.
Però amb tot, el més remarcable de Paco Juanes era la seua enorme personalitat, la seua proximitat i generositat a l’hora d’ajudar a qualsevol persona, ja fora amb una conversa o amb un consell. Tenia un caràcter ferm, però sempre disposat a formar part de la solució; era gran conversador i amic de la bona gent.
Se’m quedaran moltes coses a dir de Paco Juanes, en soc conscient. El buit de Paco Juanes serà a partir d’ara enorme entre la gent aficionada al ciclisme, entre els colombaires, entre els jubilats i pensionistes, i entre la gent que el va conèixer i li demanà consell o ajuda. Però Paco seguirà vivint en els nostres records, perquè ha sigut un referent en molts aspectes de la nostra vida.
Allà on estigues, descansa en pau.
