Les famílies que han perdut la seua vivenda en la zona sud de l’àrea metropolitana de València tenen complicat reallotjar-se prop de la seua casa. A la falta de vivenda en els municipis afectats se suma l’escassa oferta en la zona nord. Actualment, hi ha menys de 2.500 vivendes de lloguer lliures en la capital del Túria i la resta de municipis del cinturó metropolità que es van deslliurar de la riuada. La xifra és insuficient, ja que les immobiliàries calculen que fan falta més de 6.000 cases per a reallotjar els afectats, com ahir va informar Levante-EMV. Les persones que han perdut la seua vivenda de moment estan en cases de familiars i amics.
Una segona barrera és l’alt cost dels lloguers en les zones que no van patir els danys de la DANA. Segons l’últim informe de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV), el cost mitjà d’un lloguer a la ciutat de València és de 1.656 euros al mes, i en els municipis de l’Horta Nord puja a 1.705 euros. Esta situació del mercat provoca que els afectats que van perdre la seua casa s’enfronten a la missió quasi impossible de trobar pis prop del seu treball.
Zona zero de la DANA
El cost mitjà dels lloguers en els municipis més afectats per la riuada està entre els 800 i els 1.000 euros al mes, segons advertixen les immobiliàries. El problema és que l’oferta de lloguer pràcticament no existix en poblacions com Paiporta, Albal, Catarroja, Benetússer, Aldaia o Alfafar. El mercat de la vivenda en els municipis del sud de l’àrea metropolitana de València ja estava molt tensionat abans de la DANA per la demanda de persones que no poden pagar una vivenda de lloguer en la capital del Túria.
El preu mitjà del lloguer a la ciutat de València s’ha incrementat un 77 % en els últims cinc anys, segons dades de l’Observatori de la Vivenda de la UPV. A la ciutat de València només hi ha disponibles 1.564 immobles de lloguer de llarga estada i 736 de curta estada.
L’Horta Nord
La situació en les poblacions de l’Horta Nord és similar, ja que hi ha menys de cinc-centes vivendes lliures. Alboraia és el municipi amb més oferta (132 immobles), però la vivenda és més cara que en la capital del Túria. Altres municipis com Paterna (73.488 habitants) només tenen en el mercat del lloguer 76 cases.
Nora García, presidenta de l’Associació d’Empreses Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), assegura que encara no han notat “una allau” d’afectats buscant vivenda. “La gent encara està en xoc i s’estan apanyant amb l’ajuda de familiars”, subratlla. García, que representa quatre-centes agències immobiliàries, advertix que la falta d’oferta “està a tot arreu. Ara més que mai és urgent posar més vivenda en el mercat del lloguer”.
José Navarro, propietari de la immobiliària Cien Casas a Paiporta, confirma que de moment hi ha moltes persones que estan vivint amb familiars i amics. “Després de la riuada, van arribar a viure fins a vint persones en una mateixa casa. Conec casos de famílies que no es parlaven i que s’han ajuntat estos dies. Ara ja no n’hi ha tants en una mateixa casa perquè s’han reallotjat en pisos a València o en cases d’estiueig”.
Compra
En el cas de la compra, la situació també és molt complicada. L’oferta de pisos ha caigut a mínims en l’últim any a València, situació que augura fortes pujades de preus en els pròxims mesos. Els inversors advertixen que el preu continuarà repuntant en els pròxims dos anys per la baixada dels tipus d’interés i la demanda estrangera. L’estoc de vivendes de segona mà ha caigut un 30 % en la capital del Túria en dotze mesos, segons coincidixen sengles informes de la consultora Activum Real Estate i la plataforma Idealista, i ja només en queden 4.000 disponibles. La vivenda d’obra nova en el mercat és residual (prop de 200 immobles) i a preus desorbitats.
Suscríbete para seguir leyendo
