Robert Graves (1895-1985), arriba a Deià el 1929, s’absentarà, per causa de les guerres, de 1936 a 1946. Des d’aquest moment ja s’instal·la definitivament a Mallorca.
Aquest recull d’històries van aparèixer a partir de 1947 en diferents publicacions internacionals, The New Yorker, Tomorrow, Gentelsman’s Quaterly; el seu fill William Graves, ens diu al pròleg «Robert Graves era, abans de tot, poeta i vivia de la seva ploma.» aquests relats completaven els seus ingressos, el que ara per a nosaltres resulta més important, esquivaven la censura, per tant ens arriben unes observacions que en aquell moment no podien ser escrites i publicades sota la dictadura. Agraïm de manera especial les notes a peu de pàgina, les aportacions de la tesi doctoral de Joana Maria Seguí «Robert Graves y Mallorca: su narrativa breve mallorquina» (2005), també ens ha ajudat aprofundir en la lectura les anotacions de l’autor al seu Pocket Diary. Pel que fa a la traducció, ens ha dut a una lectura plaent, en la que tenim la sensació que sempre s’ha emprat el mot just i la frase ben trobada.
Els primers relats estan datats el 1947, havia viscut set anys a Mallorca i es retrobava de nou feia un any; havia deixat amics com Joan Marroig «Gelat», Graves és un home sociable, treballa molt, però també es relaciona amb els veïns i no deixa de rebre amics, els relats estan inspirats en fets reals o en allò que li explicaven i el colpia fins al punt de deixar constància; ens fa arribar, a través d’una pinzellada, trets ancestrals d’una comunitat en la qual era un nouvingut, va estimar i respectar a aquells que l’acollien això va fer que es trobés amb respostes que van donar lloc a relacions de profunda amistat i bon veïnatge.
Ens trobem una divertida història Els xinesos perduts que va patir la censura de The New Yorker, van respondre amb una apreciació «…els teus contes mallorquins estan intrínsecament tramats i plens de personatges excèntrics, però, per alguna raó, ens resulten més divertits quan només es refereixen als mallorquins.» Nota de la pàg. 48.
Durant un període els Graves s’instal·len a Palma, un fill va al Col·legi de Sant Francesc, la filla assisteix a classes de ballet, fets que donen motiu a l’autor per fer-nos arribar detalls de la societat que els acollia: Butlletí del Col·legi de Sant Francesc d’Assís, i Leotards de xarxa, color carn, en aquest darrer relat, ens trobem la simpàtica Margaret (pseudònim que Graves utilitza per referir-se a la seva filla Lucia) que escriu a la seva tieta May.
Els conflictes entre Sant Pere i Sant Pau, ens porta a fets de la Guerra Civil i els antagonismes que van viure les persones posteriorment, Pere Samper, personatge inspirat en Joan Marroig i Pau Pons en el Dr. Antoni Vives.
Un brindis per n’Ava, la visita d’Ava Gardner, els amics que donen lloc a la coneixença de l’actriu amb Robert Graves són Ricard Sicré i Betty Lussier, ell, un republicà català que va conèixer a Robert Graves a Londres després de la Guerra Civil, ella, canadenca, una de les primeres dones pilot d’avions durant la Segona Guerra Mundial; la visita d’Ava Gardner ens descriu, la societat sense els límits que imposava la repressió regnant.
Una bicicleta a Mallorca vicissituds en torn la bicicleta del fill William, que en la seva absència (estudiava a Anglaterra) utilitzava el seu germà Joan, també ens parla de l’edifici on viuen a Palma, conflictes entre veïns mallorquins i forasters… els fets tenien lloc el 1957:
«Això ens porta al febrer de 1957, quan vaig anar a pronunciar algunes conferències als Estats Units. Els meus amics mallorquins passaven pena que jo estigués en aquell país de gàngsters, neuròtics, indis i xèrifs…».
El nostre agraïment per la traducció d’aquest recull de narracions, imprescindibles des del punt de vista literari i que ens donen la possibilitat de gaudir d’un període històric que ens arriba sense haver patit les retallades i transformacions de la censura. Una recomanació sense reserves.
Suscríbete para seguir leyendo
