Una dona a Catarroja. / E.Press/J.G.
Mentre escric aquestes lletres ja són dues-centes catorze les víctimes mortals de la DANA i vint-i-tres les persones desaparegudes. Potser només semblen dades fredes i distants. És una possibilitat. Però són vides segades innecessàriament per la ineficàcia d’unes administracions que ens han fallat a la ciutadania valenciana.
I no, no entraré en la batalla de quina administració li corresponia fer què. Només sé que totes i cadascuna d’aquestes vides haurien d’haver estat viscudes plenament i ara ja no hi són.
M’és igual si Mazón dinava amb una periodista o si Sánchez estava a l’Índia. Les administracions (i fa més de quaranta-un anys que treballe per a la Generalitat Valenciana) no les conformen només els equips presidencials. No. Les conformen amples equips de persones tècniques que estan per assessorar els càrrecs polítics en la seua presa de decisions. I, almenys en aquest cas, tot ha fallat.
El que mai falla són les conseqüències, perquè sempre les paguen la gent més vulnerable. Gent anònima de la qual se sap la seua identitat, en el millor dels casos a l’Institut de Medicina Legal i després de fer-los l’autòpsia i de la denúncia prèvia de la seua desaparició per part dels seus familiars.
Han estat víctimes innecessàries. Víctimes de la inacció política des de les dues administracions que pensen que, llançant-se les culpes dels uns als altres, diluiran les seues respectives responsabilitats.
Al Molt poc Honorable Mazón li demanem que s’aparte i se’n vaja, fins i tot, des de la seua pròpia organització, tot i que sense mencionar-lo, clar. Recordem que en política, una de les màximes és la hipocresia. I una altra màxima és la mentida com a estratègia per guanyar un grapat de vots sense importar el preu. Mirem, per exemple, cap a la Comunitat de Madrid que està copiant, fil per randa, les estratègies més trumpistes que venen dels Estats Units, on han desaparegut els escrúpols i el mínim de decència que se’ls podria demanar a qui està en política.
Però Mazón no se’n vol anar i vol enfangar-ho tot encara més. És un digne hereu del seu mestre, Zaplana, el qual ja va advertir que anava a la política a fer diners i així ho va fer, com ha quedat demostrat i condemnat.
A les persones mortes i desaparegudes, tant els val el que faça Mazón. Però igual als seus éssers estimats sí que els marque tota la gestió d’aquest drama i es pensen dues vegades el seu vot de cara a les pròximes eleccions autonòmiques.
Torne a ser una romàntica pensant que alguna cosa pot canviar, quan sé perfectament que res canviarà, però almenys em serveix de consol pensar que en política les coses es poden fer d’altra manera i ho sabem perquè ho hem comprovat.
Sánchez, qual Ave Fènix tornarà a renàixer. Ho sap fer molt bé. Ho porta al seu ADN. I d’aquí a unes setmanes tota aquesta disputa s’haurà oblidat, però ell quedarà, de nou impol·lut.
Segurament tots dos faran canvis als seus equips de govern. També sabem que seran canvis per a maquillar tot el que ha passat i que no tindran més recorreguts que canvis superficials que a la població en general no ens afectaran massa.
I a les víctimes en particular no els afectaran gens perquè ja no estan. Bé a les víctimes que han patit danys sí, però a les altres, a les que han perdut la vida no. És així de trist. I també de real.
El que està clar és que la informació no va ser donada com calia per cap part i que si l’hagueren donat, potser, només potser, aquestes víctimes estarien vives i així no ho estan.
Que continuen barallant-se per treure’s els morts del damunt, però del que no hi ha cap dubte, és que les víctimes, mereixien saber el que anava a passar i no ho van saber.
