Les palmeres datileres van sent substituïdes per palmeres exòtiques i arbres. | VICENT SANSANO
Segons el Govern municipal, les palmeres situades fora dels horts representen un perill, i la seua intenció és substituir-les progressivament per arbres. No ho volen fer de cop, com a Pere Joan Perpinyà, on la mesura ha generat crítiques, sinó de manera gradual, com a la Glorieta. Si esta idea es porta a terme, amb un palmerar cada dia més degradat, diluït i arraconat entre edificis, la singularitat paisatgística de la nostra ciutat, «l’oasi d’Europa», podria acabar sent cosa del passat. Realment han considerat els nostres regidors què estan fent? En base a què es creuen autoritzats a prendre esta decisió? Ens hem plantejat els ciutadans i les ciutadanes què implica esta acció per a la imatge de la nostra ciutat?
Evidentment, la seguretat de les persones ha de ser la prioritat. Ningú ho qüestiona. No es tracta de demanar que s’ature la revisió i tala de les palmeres perilloses, una tasca que, de fet, ja es realitza des de legislatures anteriors. El que cal qüestionar és que les palmeres talades siguen reemplaçades per arbres, ja que les mateixes condicions que poden provocar la caiguda d’una palmera també poden fer caure un arbre o grans branques d’aquest, amb un risc igual o superior per a les persones i els seus bens. Si hi ha palmeres perilloses, cal substituir-les per altres que no ho siguen.
A Elx cauen palmeres, però també cauen arbres en ciutats com Alacant, València, Barcelona, Madrid, o Sevilla, entre altres. Les causes són variades però similars a les que provoquen la caiguda de les palmeres: manteniment insuficient, escocells petits, recs i adobs insuficients, manca d’inspeccions i tractaments fitosanitaris, condicions ambientals com vents forts i pluges intenses, estrès hídric i cops de calor, així com envelliment, dificultats d’arrelament i altres condicionants propis de la via pública. Què fa pensar al Govern que els arbres plantats al lloc de les palmeres seran més segurs? On són els informes tècnics que avalen esta decisió? Costa de creure que s’haja decidit una inversió tan important sense aquests informes. O potser si?
El Govern hauria de tenir present que a Barcelona, en els primers nou mesos d’enguany, han caigut 155 arbres, i que en tot l’any passat en van caure més de 200. Recordem que la borrasca Ciaràn va fer caure 73 arbres a Madrid fa un any, amb un balanç tràgic: una persona morta i cinc de ferides. No cal remuntar-se a grans tempestes com Filomena, que va devastar l’arbrat de la capital, amb 94.115 arbres talats i 346.872 severament podats. Si revisem les ciutats espanyoles, les xifres de caigudes d’arbres són impressionants. Què fa pensar al Govern que els plàtans de passeig són més segurs que les palmeres?
La base del Govern municipal és un acord entre socis que nega la greu crisi ambiental que patim. Potser per això, el Govern infravalora el fet que, en el context de canvi climàtic que vivim i amb una aridesa creixent que afecta de ple la nostra comarca, substituir palmeres per arbres que necessiten deu vegades més aigua tindrà conseqüències greus. S’han plantejat els nostres regidors que quan eixos arbres porten unes dècades a la via pública, com porten les palmeres actuals, i no es puguen regar per manca d’aigua, l’estrès hídric, les ventades i les pluges torrencials els faran caure com ara cauen les palmeres? Potser ells no s’ho han plantejat o simplement ho neguen, però els ciutadans i les ciutadanes si que ens ho hauríem de plantejar si no volem que la realitat ens acabe passant factura. Negar les lleis de la natura, no evita que estes es manifesten amb tota la seua duresa. Tot el respecte per a les persones que formen el Govern, però cap condescendència amb les seues actituds i decisions errònies, perquè les conseqüències les paguem tots i totes.
Potser per a qui ha estat educat en un col·legi ubicat en un hort al mateix cor del Patrimoni de la Humanitat, on gairebé totes les palmeres van ser substituïdes per pins i eucaliptus, substituir palmeres per arbres siga la cosa més natural del món. Però no ho és. Ni des del punt de vista paisatgístic, ni ambiental, ni com atractiu de la ciutat. A Elx la palmera no és un element ornamental que podem intercanviar per un altre. La palmera és consubstancial a la nostra ciutat, com vaig exposar en un altre article. Per això, ha d’estar present als principals espais públics, donant continuïtat als horts, si volem conservar el paisatge pel qual la ciutat és reconeguda arreu d’Europa.
Això no vol dir que només hi hagen d’haver palmeres. També necessitem espais frondosos per pal·liar els efectes dels cops de calor, que cada vegada són més intensos i freqüents. Ara mateix, se podria estar aprofitant la remodelació del carrer José Garcia Ferrández per a crear un gran espai d’arbres frondosos per al veïnat de Carrús Oest, donant continuïtat a la Plaça de Madrid i els parcs de les Xemeneies, València i Andalusia. Es podria retirar part de l’asfalt i ciment per fomentar la transpiració del sòl i la infiltració de l’aigua de pluja o de rec, dotant l’espai de fonts, etc. Això és compatible amb el manteniment de les palmeres i permet dedicar fons de resiliència de la UE a una necessitat bàsica de la ciutadania, en lloc de dilapidar recursos en una intervenció banal que no resol cap problema als veïns i veïnes.
A més, la protecció del palmerar no s’ha de limitar només a la zona declarada Patrimoni de la Humanitat, tal com sembla entendre el Govern. El palmerar és molt més que això, però, pel que sembla, els nostres governants no ho comprenen. Encara més, no contents amb esta visió estreta, se plantegen modificar la protecció actual per facilitar les agressions als horts de la zona Unesco, amb la construcció d’un geriàtric, un conservatori, l’ampliació d’hotels, promocions urbanístiques, etc. Tot plegat, l’eliminació de les palmeres de la via pública i l’assetjament al que volen sotmetre als horts declarats Patrimoni Mundial, tindrà conseqüències molt importants per al paisatge urbà. Faríem bé en reflexionar sobre això.
Les ciutats són un gran invent humà, però la seua gestió necessita planificació; i una bona planificació ha de tenir en compte la realitat social, econòmica i ambiental de la ciutat. Si hem triat un govern que nega la realitat i posa la ideologia per davant de la ciència i la raó, faríem bé en dir-li que està equivocat i ha de rectificar. Si no ho fem, més val que ens preparem per a les conseqüències que, amb tota seguretat, arribaran abans o desprès.
