Neteja en Massanassa. / Francisco Calabuig
Perduts en la maror de la recança, el dolor, la indignació i la impotència, cal dir-ho ben clar, cal trobar les paraules adients, serenes i clarividents, si és possible, per aportar algunes consideracions sobre esta històrica tragèdia que hem patit els valencians, com és la DANA del dimarts 29 d’octubre del 2024. En primer lloc, com no potser de cap altra de les maneres, compartir el dolor de les famílies que han perdut vides humanes. Indescriptible el sentiment d’oprobi i humiliació, la desolació de les vides truncades un dia qualsevol, anant al treball, o comprant als centres comercials, o senzillament caminant pel carrer, o circulant per la carretera amb el cotxe o el camió, o amb el vehicle al garatge de casa. Indescriptible el dolor perquè en certa manera tots hem perdut vides humanes, només una circumstància casual ens ha pogut deslliurar de la desfeta. Esta tragèdia serà recordada al llarg dels anys.
En segon lloc, haurem de concloure que la coneguda com a generació de cristall, o generació Z, en realitat és d’acer, o d’or, o de plata, segons es mire. Riuades de gent jove acudint a ajudar als pobles de l’Horta Sud afectats per la DANA, organitzats en autobusos pels ajuntaments valencians, o pel seu compte amb cotxes, tant se val, ha sigut un fenomen social extraordinari que, si no fora pels moments que vivim, ens portaria molta esperança en el futur. Pensàvem que esta generació era de joves instal·lats en les comoditats i fràgils d’esperit, poc compromesos, ben cuidats i arrecerats i protegits al voltant de la llar dels pares. En canvi, han demostrat un coratge i un esperit solidari que ens emociona i ens posa la pell de gallina a nosaltres, els boomers.
En tercer lloc, les xarxes socials han demostrat que en estos casos tenen un poder democràtic de denúncia de primer ordre. Des del meu punt de vista, és justament quan la seua existència pren sentit. Però clar, la facilitat d’accés permet que molts les utilitzen sibil·linament per a intoxicar amb mentides, falsedats i manipulacions diverses. Cal, per tant, atacar les fonts de les intoxicacions informatives contrastant-les o, senzillament, acudint a la premsa tradicional formada per professionals. A través d’internet també és possible consultar les fonts primàries i no deixar-se dur per xafarderies o comentaris interessats o desinformats. Que cadascú contraste la informació en els mitjans que considere més objectius i decents, per descomptat, però cal combatre la desinformació: una autèntica plaga que utilitzen molt bé els enemics de la democràcia per intoxicar el debat.
En quart lloc, és un fet contrastat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha gestionat de manera incompetent esta terrible crisi humanitària causada per la pluja. Més endavant s’analitzaran altres responsabilitats, és necessari, perquè l’abandó, el caos i la desorganització que han patit les persones afectades demana moltes reflexions. Però, d’entrada, Mazón, tard o d’hora, hauria de dimitir i demostrar integritat política. La falta de rigor, de coherència, de serietat, de governar a base de colps mediàtics i histriònics de cara a la galeria, li ha funcionat mentre no ha hagut d’afrontar cap crisi tan greu com la que hem patit. Però la DANA ha fet que esclate la frivolitat en la gestió política i escampe les misèries entre els ciutadans.
Finalment, voldria esmentar la perplexitat que ha causat en molta opinió pública la visita de líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a València amb la finalitat de criticar al govern de Pedro Sánchez en un acte de barroer oportunisme polític a compte de les persones afectes per la DANA. Sobretot perquè encara cap partit polític, que jo sàpiga, havia dit res ni havia demanat responsabilitats polítiques en atenció a la tragèdia que vivíem. Cap empatia, cap sensibilitat. Res no ha canviat, des de Madrid continuen considerant el País Valencià una autonomia per anar de festa i menjar bones paelles, com sempre. O si de cas, un lloc per a captar vots en períodes electorals o fer agitació política en moments de crisi. Molt lamentable, la veritat.
