Moltes ciutats del món, també París i Palma, han començat a implementar accions socials i sanitàries més precises davant episodis climàtics extrems, cada cop més freqüents. Aquestes iniciatives se centren principalment en la protecció física de la població més vulnerable, persones majors soles i persones sense sostre, possibilitant el seu accés a serveis públics climatitzats. Darrerament, preocupa molt els impactes del canvi climàtic sobre la salut mental de la població.
A París, ens hem pogut reunir amb Aude Caria, directora des de fa vint anys de Psycom, el Centre Nacional de França per a la informació i comunicació de Salut Mental. Aude ens diu que els problemes de salut mental ja són la primera causa d’absentisme laboral i que afectà l’any passat uns 13 milions de francesos, arribant als 9.000 suïcidis. És per això que la xarxa d’entitats que atén en aquestes persones, ha proposat al Govern francès que l’any 2025 sigui declarat «Grande cause nationale». Proposta que el primer ministre Michel Barnier l’ha fet seva i ja la va anunciar el passat 1 d’octubre.
Els estudis epidemiològics recents, com el de la Universitat de Bath sobre una mostra de 10.000 estudiants europeus, ens parlen que un 84% de joves europeus estan preocupats per les conseqüències del canvi climàtic i que la meitat noten canvis en la seva vida quotidiana. Alguns d’ells han desenvolupat una síndrome psicològica coneguda com «ecoansietat». Aquest terme, acceptat entre altres associacions professionals, per la American Psychology Association (APA), es descriu com «la por crònica a patir un cataclisme ambiental que es produeix en observar l’impacte aparentment irrevocable del canvi climàtic i la preocupació associada pel futur d’un mateix i de les properes generacions».
A París i Palma, preocupa l’ecoansietat
Aude ens mostra el més novedós del treball que s’està fent a París per abordar l’ecoansietat des d’un punt de vista clínic, concretament descrivint i analitzant què és i per què es produeix, ja que és un fenomen que cada vegada és més prevalent entre infants i joves. La incertesa de futur i la percepció que no s’està fent prou per a controlar-ho, ha obligat les institucions franceses a protegir la salut mental dels seus ciutadans emprenent polítiques contra els impactes psicològics del canvi climàtic per reduir l’estrès que pateixen i millorar la seva visió del futur. Per donar a conèixer aquest problema psicològic, ens explica Aude, han creat diverses eines per fer actuacions específiques per grups d’edat i condició diversos, com per exemple la creació col·lectiva d’un mural anomenat «Fresque de la santé mentale».
Pel que fa a les accions i tractaments de la síndrome de «l’ecoansietat» a Palma, Javier Torres, president del Col.legi de Psicòlegs de les Illes Balears, ens ha comentat que el tema s’està parlant entre professionals però encara no s’ha creat cap programa a cap administració pública. Esperem que en un futur pròxim es posin en marxa accions assistencials i preventives per ajudar a les persones que pateixen aquesta síndrome.
