Qualsevol equip es ressent si als vint-i-tres minuts li expulsen un jugador. A més a més, en el cas del Mallorca no va ser un qualsevol. La importància física i tàctica que aporta Samú Costa a l’equip és incontestable i d’això n’és ben conscient Jagoba Arrasate.
El tècnic basc no va estar ni un minut en fer entrar Mascarell per reforçar el centre del camp en detriment del canadenc Larin. Però jugar més d’una hora amb un home menys té el seu cost sobretot en l’aspecte físic.
Ara bé, el Mallorca en un altre exercici de supervivència, de compromís i d’entrega, va saber controlar el domini de l’Athletic i aconseguí mantenir la porteria a zero. La concentració de tot l’equip, però sobretot en la dels homes del darrera, encapçalats per Raíllo, és per tenir en compte i valorar en extrem la feina feta.
L’equip d’Ernesto Valverde, amb més recursos a la banqueta, no pogué amb el plantejament defensiu del Mallorca. De res serviren a l’Athletic els quinze corners sobre la porteria molt ben defensada per Dominik Greif que firmà dues o tres intervencions de molt de mèrit.
Només li podem retreure a l’equip el tenir un poc més de calma a l’hora de treure la pilota de l’àrea, perquè les poques vegades que ho aconseguí, va estar a punt de provocar qualque cosa més que perill.
Però la inferioritat numèrica sempre passa factura, a vegades més en l’aspecte emocional que en el físic, que també. De tota manera l’empat el podem considerar meritori i fins i tot merescut, sempre des del punt de vista mallorquinista.
Un altra cosa és el que pensen per Bilbao que, vist el panorama, ja es veien amb els tres punts a la butxaca. Per el Mallorca segurament pensaran que l’esforç a valgut la pena. Ara no hi massa temps per el descans, perquè aquesta mateixa setmana l’equip d’Arrasate s’haurà d’enfrontar a un altre equip basc, l’Alabès de l’ex del Mallorca Luis Garcia Plaza. Tampoc no serà fàcil.
Suscríbete para seguir leyendo
