Donald Trump no és l’únic que ha sigut víctima de la violència política en els últims dos mesos als EUA –de fet, les dades assenyalen que la seua presidència ha sigut la major propulsora de crims d’odi i atacs motivats per la ideologia, tant contra representants electes com contra ciutadans corrents. Les amenaces contra congressistes es van multiplicar per deu durant el seu mandat i els delictes d’odi han augmentat un 46% des que arribara al poder en 2016. Des de la Casa Blanca o en campanya tractant de tornar a ella, el seu discurs inflamatori, tintat de racisme, xenofòbia, misogínia, antisemitisme i sovint animant a la violència per a saltar-se amb les normes del joc democràtic, han donat en un clima d’alta tensió del qual els atacs contra ell són un producte més.
I encara més alarmant: cada vegada són més els americans que aproven l’ús de la força per a defendre una ideologia: un terç dels americans creuen que hi ha ocasions en què l’ús de la violència està justificada per a avançar en objectius polítics, segons un recent estudi del Programa d’Investigació sobre Prevenció de la Violència en la Universitat de Califòrnia en Davis (UC Davis). Per a molts, és una qüestió hipotètica, no esperen passar a les armes per si mateixos, però han normalitzat que uns altres ho facen: “La majoria dels quals recolzen la violència política no volen cometre-la ells mateixos”, explica a EL PERIÓDICO Garen J. Wintemute, director del departament i autor líder de l’estudi.
A favor de la violència
El que Wintemute volia esbrinar era què feia que una persona donara suport a la violència política, tant els que fan el pas de convertir-se en l’autor material i perpetrar-la com els que, des de les seues cases, han passat a veure amb bons ulls que uns altres disparen als polítics. El seu estudi va trobar un marcat biaix polític en la defensa de l’ús de la violència. Més d’un terç dels estatunidencs adults (56% dels republicans i 22% dels demòcrates) estan d’acord a recórrer a la força per a salvaguardar el mode de vida tradicional estatunidenca.
Però fins i tot dins del partit republicà hi ha diferències. MAGA, les sigles en anglés de ‘Fem Amèrica gran una altra vegada’, ha passat de ser un lema a ser un adjectiu: així es diuen a si mateixos els més lleials seguidors de Trump. Ells són el grup polític que més dona suport a l’ús de la violència per a avançar en els seus objectius polítics (58,2%). Consideren que és inevitable: el 30% creu que hi haurà una guerra civil als EUA en els pròxims anys i que és més important tindre un líder fort que mantindre una democràcia.
Així, el suport a la violència política va de bracet de les següents creences: els que creuen que les eleccions de 2020 van ser robades a Donald Trump (46%), els que tenen una opinió favorable de Trump (41%), els que creen en l’anomenada ‘teoria del reemplaçament’, i segons la qual els immigrants estan envaint els EUA i expulsant als americans blancs (41%).
Odi al veí
La polarització –la divisió quasi insalvable entre tots dos partits– i l’extremisme –la radicalització de les idees dins de cadascun dels dos partits– han contribuït a això. Però si bé tots dos fenòmens han succeït als dos costats del congrés, no s’ha manifestat d’igual forma. “La violència política real és molt major en la dreta que en l’esquerra”, argumenta Rachel Kleinfeld, investigadora del prestigiós Carnegie Endowment per a Pau i Democràcia.
Això es tradueix en un augment de crims d’odi no sols contra polítics sinó contra altres ciutadans corrents. Els delictes d’odi quasi s’han doblegat des que Trump va arribar al poder en 2016 fins a 2022, últim any de què existeixen dades oficials, reportats per l’FBI. Aquests delictes inclouen atacs per raons de raça o ètnia com a motiu principal, seguit per orientació sexual i religió.
“En tant que els líders polítics exacerben la ira i redueixen l’abast de les conseqüències, i en tant que la polarització emocional crea un sentiment de comunitat i pertinença per a les personalitats agressives i més autoritàries, augmenten tots els tipus de violència selectiva”, sosté en el seu article ‘Polarització, democràcia i violència política als Estats Units’.
L’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2020 va ser un punt d’inflexió en la normalització de l’ús de la força. De fet, l’aprovació de l’atemptat del 6 de gener ha augmentat entre els republicans en els últims tres anys, del 21% al 30%, mentre que els qui ho desaproven fermament han caigut quasi 20 punts, segons una enquesta de CBS News/YouGov realitzada en el tercer aniversari del succés.
Wintemute, l’investigador que volia esbrinar per què hi ha persones que donen suport a la violència política al seu país, vol acabar amb una nota d’esperança: “Dels quals estan disposats a cometre actes de violència política, molts diuen que canviarien d’opinió si els instaren a fer-ho familiars, amics i altres persones”, explica a aquest diari. “Això ens dona als que rebutgem la violència indicacions clares sobre què fer per a evitar-la”.
