Un ertzaina que va atacar a la seua dona serà jutjat per violència de gènere, mentre que un sevillà ingressarà a la presó per maltractar a dues parelles. Tots dos titulars d’aquesta setmana són dos que, per desgràcia, solem llegir totes les setmanes. La particularitat d’aquests casos és que, en tots dos, els agressors s’havien inscrit com a dones en el Registre Civil.
El primer cas es tracta d’un ertzaina que el passat 17 d’agost va atacar amb un ganivet a la seua dona. Ho va fer en presència de les seues dues filles. Malgrat que, per a llavors, ja havia fet el canvi registral de sexe, la Fiscalia va sostindre que s’haurien produït altres episodis de maltractament abans, per la qual cosa podrien acumular-se els possibles delictes i qualificar-se tots ells com a violència sobre la dona. Així que el jutjat d’Instrucció número 4 de Sant Sebastià, que portava el cas, va decidir inhibir-se en favor del de violència contra la dona.
En el segon cas, l’agressor acaba d’entrar en el centre penitenciari Sevilla I per a complir una condemna de tres anys i quatre mesos en ser condemnat per violència de gènere a les seues dues últimes parelles. La seua defensa assegurava que sempre s’havia sentit dona i que ara era “una persona nova” que res té a veure amb aquella que va maltractar a les seues víctimes. Però la seua petició d’indult es va desestimar.
La inscripció registral no canvia la realitat
«La llei estableix que en el cas de violència de gènere, la persona encausada serà jutjada amb el gènere que tinguera en el moment de la comissió del delicte», explica Charo Alises, advocada i activista LGTBI.
«És a dir, si un home, per a eludir la llei de violència de gènere, canvia la seua menció de sexe registral després de cometre el delicte, així i tot seria jutjat amb el gènere que tinguera a l’hora de cometre’l. Per això en aquests casos les persones han sigut jutjades per la llei de violència de gènere», afegeix.
Per exemple, en el cas de l’ertzaina, la interlocutòria de la magistrada, que han arreplegat agències, sosté que amb anterioritat al seu canvi de sexe ja existia una situació de «violència psicològica habitual» que venia donant-se des de feia tres anys, segons el relat de la víctima. També indica que l’agent investigat es mostrava cada vegada més agressiu verbalment «amb insults i menyspreus continuats» cap a la dona, a la qual infligia «coaccions psicològiques». Entre elles, cita amenaces de suïcidi «fins i tot amb exhibició de l’arma reglamentària» i alguna espenta.
Després del canvi de sexe, es van intensificar els incidents d’amenaces contra la dona i filles, segons descriu la interlocutòria, que esmenta també el «consum excessiu d’alcohol» de l’investigat. El raonament de la magistrada és que tots els fets succeïts abans i després del canvi de sexe «obeeixen a una mateixa dinàmica de parella» per la qual cosa, argumenta, «no es pot fer la ficció de desglossar els uns dels altres com si foren entre dues persones distintes i dues relacions diferenciades, com si una mera inscripció registral canviara la realitat d’allò que ha sigut la vida, convivència i relació d’aquest matrimoni».
“El contrari deixa en major vulnerabilitat a l’esposa, que, encara que sí que sabia que s’havia produït el canvi de sexe registral, no ha sigut informada degudament del canvi jurídic que les accions del seu, fins llavors, espòs suposava per a ella i les seues filles, sense donar-li opció a acceptar eixos possibles perjuís o habilitar mesures legals immediates en cas contrari”, resa l’escrit.
Frau de llei
Jesús Encabo, despatx Arcs de Sant Martí Advocats, assegura que per a ell aquest tipus de casos no tenen cap recorregut legal i al·ludeix a l’article 6.4 del Codi Civil, que «s’aplica a tot el nostre ordenament jurídic». Es refereix al frau de llei.
«Què està passant? Que hi ha individus que persegueixen un resultat emparant-se en la llei trans i estan pretenent un resultat que és contrari a una altra llei», continua aquest advocat.
L’advocada de les dues denunciants en el cas de Sevilla, María José Atoche, va indicar que el condemnat no va presentar mai tret o indici de voler canviar de sexe legalment, «i fins i tot en el procés judicial va passar per dues proves psiquiàtriques i mai va mostrar circumstància alguna semblant», a més de que en el juí va al·legar que patia una psicopatia, la qual cosa va quedar descartada.
