Quan tocava fer grups per als partits que feien en la classe d’Educació Física, a Bárbara Pérez la deixaven l’última. En la seua classe hi havia una broma interna sobre a qui els tocaria jugar amb ella i, per tant, fotre’s.
Una vegada la van convidar a una comunió només per a riure’s d’ella. La van deixar sola. Un patró que es va repetir durant alguns cursos d’educació primària, fins que tot va explotar quan tenia uns 12 o 13 anys. Va ser llavors, assegura, quan va ocórrer un «episodi més gros». Estava en un campament d’estiu que organitzava el col·legi en el qual estudiava a Salamanca. Les bromes van començar a tornar-se més pesades fins que allò va deixar de definir-se com a tal. Després de veure algunes amenaces pintades per parets de l’habitació que compartia amb altres xiques, i en notar que la cosa anava a més, va avisar als monitors, que van començar una investigació sobre el tema. Van descobrir que li havien tirat insecticida en una cantimplora que usaria eixa mateixa vesprada. Per sort no va arribar a beure, però la seua família va dir que fins ací.
Els seus pares van parlar amb la direcció del col·legi perquè expulsaren a les xiquetes, les mateixes que portaven anys assetjant-la, però l’única solució que els van oferir consistia a canviar de classe a les culpables. No conformes amb aquesta mesura, la seua família va interposar dues denúncies que no van arribar a cap costat. Una anava dirigida al col·legi, però com l’episodi havia ocorregut en el campament -malgrat que estava organitzat pel mateix centre educatiu- no va anar a més. L’altra era per a les xiquetes. En tindre menys de 14 anys, també es va quedar ahí. «Les bromes o l’assetjament que patia eren insuportables. A principis de secundari vaig haver de canviar-me», assegura Bárbara.
Més prejuís entre xics joves
Als seus 20 anys, forma part d’eixe 23% de la població LGTBI+ que ha patit actes d’odi en la seua etapa escolar, segons una enquesta que acaba de presentar la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+), amb dades inèdites de l’agència 40db. Són una de cada quatre persones (25%) en la franja d’edat d’entre 18 i 24 anys, la que correspon a la Generació Z.
Segons el CIS, dos de cada 10 estudiants s’identifiquen com a LGTBI+. El COGAM (Col·lectiu LGTB+ de Madrid) eleva el percentatge al 26% en aquesta comunitat. En total, segons les dades de la FELGTBI+, a Espanya hi hauria unes 800.000 persones del col·lectiu que estudien ESO, Batxillerat i FP. No obstant això, més del 20% mai ha sigut visible en les diferents etapes educatives, una xifra que s’incrementa fins a la mitat de la població en ensenyaments de secundària. L’abandó escolar en aquest col·lectiu és quasi sis punts major que entre els qui no pertanyen a aquest.
Malgrat que en els últims anys Espanya s’ha convertit en una país líder en la defensa dels drets LGTBI, tot sembla indicar que hi ha un cert retrocés entre la població més jove. Hi ha bastants més xics de la generació Z (nascuts entre 1995 i 2009) als quals els incomoda veure a una parella homosexual que a les generacions més majors. A més, entre els homes també augmenta el percentatge de població amb prejuís en 28,7%, set punts més que entre les xiques, segons les dades de COGAM.
Inacció dels centres escolars
En més de la meitat dels casos (64%) el centre educatiu en el qual estudien no fa -o no va fer- res. Com el de Bárbara. Assegura que no va haver-hi cap castic per al grup de xiques que l’assetjaven. Elles van acabar els seus estudis ací mentre que a Bárbara li va tocar canviar-se. Amb el temps va conéixer altres casos com el seu, d’estudiants més majors o més joves que van patir assetjament allí sense cap tipus de conseqüència per als assetjadors. «En el meu col·legi es repeteix el patró i els professors no fan res», denúncia.
La Federació recalca que, hui dia, només un de cada tres centres educatius (33,70%) aborda la prevenció de l’odi LGTBI-fòbic. D’altra banda, el cos de docents tampoc es visibilitza: quasi el 70% de les persones LGTBI+ van declarar no tindre professorat del col·lectiu en la seua etapa educativa, xifra que es manté en quasi un 60% entre l’alumnat de la Generació Z.
Per això mateix, just abans de l’estiu, la Federació va tindre una reunió amb el Ministeri d’Educació sobre la importància que es treballe tot això a les aules. Tanmateix, com ha indicat David Armenteros, coordinador del Grup d’Educació de la FELGTBI+, aquest dimecres, la resposta que van rebre és que ja hi ha lleis que arrepleguen aquestes qüestions.
Sense implementació de les lleis
I sí que n’hi ha. Està l’article 21 de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI on es diu, per exemple, que les administracions educatives col·laboraran amb els centres educatius en les accions dirigides a fomentar el respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar de les persones del col·lectiu. Els servicis d’inspecció són els que han de vetlar perquè això es complisca.
L’article 24 d’aquesta norma també assenyala que promouran l’aplicació de programes d’informació dirigits a l’alumnat, a les seues famílies i al personal de centres per a divulgar les diferents realitats sexe-afectives i familiars i combatre la discriminació de les persones LGTBI i les seues famílies, amb especial atenció a la realitat de les persones trans i intersexuals.
No obstant això, quasi sis de cada 10 centres no imparteixen xarrades sobre diversitat sexual. En el 24% que sí que les imparteixen, aquestes estan organitzades per associacions externes. Però, com indica Marta Alonso, membre del Grup Jove de la Federació, no deixen de ser xarrades de 50 minuts en les quals, com és lògic, poc temps tenen per a adoctrinar a ningú, com en alguna ocasió ha denunciat Vox.
«Ací es desmunta bé el mite. Hem de fer veure que aquestes xarrades, a més de ser important per a l’alumnat LGTBI+, són importants per a totes les persones de l’aula, fins i tot les que s’identifiquen amb identitat cishetero», afegeix Alonso. En elles es parla de VIH, de previndre infeccions de transmissió sexual (ITS) o d’afectes que trenquen els murs construïts al voltant de la masculinitat hegemònica. És a dir, tots i totes ixen guanyant.
Per a continuar derrocant estereotips, la Federació també ha presentat aquest dimecres, amb motiu de la tornada al col·legi i de l’Any Temàtic ‘Educació en Diversitat’, la campanya Mute al Mite, una iniciativa dirigida a la població jove. Persegueix «combatre les faules i mites originats pels discursos d’odi, que són l’origen de la discriminació i la violència que les persones LGTBI+ pateixen als carrers i en els centres d’ensenyament».
Asseguren que els discursos negacionistes i la desinformació estan calant entre els més joves, fins al punt que són ells els qui més prejuís tenen.
