Diumenge passat, Mateo, d’11 anys, es va anar molt #prompte amb els seus amics a jugar al futbol al poliesportiu Ángel Tardío de Mocejón (Toledo). Com tots els dies de l’estiu. La quadrilla de la seua edat se n’anava sempre a primera hora, matinant com si anaren al col·legi. «Se n’anaven abans perquè no feia encara molta calor. Si fora més tard no els deixàvem anar», assenyala una mare del poble el fill de la qual era amic de Mateo, assassinat a punyalades presumptament per F.P., un altre veí, de 20 anys i amb problemes mentals, segons els veïns.
S’ajuntaven de vegades huit xavals, altres vegades deu. «Tiraven un cinc per a cinc a vegades; si haguera sigut el dissabte el meu xic igual haguera sigut ací», diu la mare perdent la mirada, pensant en allò que podria haver sigut. «La família de Mateo ha d’estar destrossada». Són les 18.30 de la vesprada del dilluns i desenes de veïns del poble s’han acostat fins al carrer Dalí del municipi, als afores, pegada al cementeri, on el presumpte assassí vivia amb el seu pare i el seu germà. A primera hora de la vesprada, agents de la Guàrdia Civil s’emportaven a l’agressor a la comandància per a interrogar-lo.
Un dels forats del clos del poliesportiu de Mocejón pel qual el presumpte assassí es va colar a les instal·lacions esportives. / ALBA VIGARAY
«Són una família que té molts problemes de sempre. No estan bé. El pare i els dos fills. A qui han detingut té esquizofrènia, diuen», es comentava entre els veïns de la família, la casa de la qual des d’ahir sotmetia la Guàrdia Civil a una intensa vigilància per a saber si l’agressor tornava després del que havia ocorregut.
«Veïns del poble de tota la vida»
Segons els veïns, els pares de l’agressor, que són del «poble de tota la vida», es van divorciar fa ja més de deu anys, i els dos fills solien viure amb la seua mare en la capital, però ara eren al poble. Eren coneguts per tots per «no estar bé del tot», encara que no havia ocorregut cap contratemps amb la resta de veïns. El pare treballava en allò que li eixia, i no tenia molta vida social en el municipi, que té al voltant de 5.000 habitants i que ahir va viure el seu dia més luctuós.
La notícia va córrer com la pólvora des de les deu del matí, quan van ocórrer els fets. Havien matat a ganivetades en el poliesportiu a Mateo, el xaval d’11 anys de ‘els Pérez’, molt coneguts en Macejón perquè són una família molt àmplia. De la incredulitat es va passar a la ràbia, i d’ací a la pena. I després va arribar el silenci. «Excepte amb la concentració, que eixim tots, no se sentia a ningú al carrer, a cap xiquet ni res quan és la cosa més normal. Ahir no va eixir ningú; era sorprenent», recorda María de los Ángeles, que es va acostar a la plaça de l’Ajuntament aquest migdia pensant que hauria un altre minut de silenci com ahir.
Agents de la Guàrdia Civil, a l’interior del poliesportiu de Mocejón on va tindre lloc l’assassinat. / ALBA VIGARAY
Només el so de les campanes de les dotze de migdia trencava la quietud en la qual havia quedat embolicat el poble, amb veïns repartits al voltant de la plaça de l’Ajuntament, en xicotets grups, parlant baixet, quasi en murmuris. «És que és una cosa que no té qualificatiu», afegia María, que destacava que la família és molt volguda al poble, perquè són gent «molt simpàtica». Una dels familiars dels Pérez regenten un forn molt prop del centre de la localitat.
Ara a l’estiu el poble manté la població, perquè encara que molts veïns se’n van de vacacions, uns altres venen a passar una temporada a l’estiu. L’Ajuntament lluïa un llaç negre en senyal de dol i diversos establiments recordaven a Mateo amb cartells en els seus aparadors. Eren tot hui en Mocejón semblants seriosos, tristos, incrèduls. «És que és de bojos, jo al meu fill sempre li dic que deixe el mòbil i se’n vaja a jugar al carrer, però què li dic ara?», es preguntava una altra veïna abans de conéixer-se la detenció.
La por es va apoderar durant hores de moltes famílies, ja que l’assassí estava solt. Segons el testimoniatge recaptat pels testimonis presencials, el presumpte agressor, que es va tapar el rostre amb un mocador i portava una arma blanca, s’havia acostat a un grup de xavals de 14 i 15 anys, però després hauria anat a pels més xicotets. Mateo estava jugant amb altres dos amics.
Onze punyalades
Entre els veïns de Mocejón es comentava hui que P.R., l’agressor, buscava en veritat a un amic de Mateo amb el qual hauria tingut un xoc anterior, però com que no va aconseguir agafar-lo, perquè va fugir corrent, va agarrar al seu amic. Li va assestar 11 punyalades. Els facultatius que van arribar a atendre’l no van poder fer res per salvar-li la vida.
Diversos veïns de Mocejón xarren en una dels carrers del poble. / ALBA VIGARAY
L’assassí va escapar, aparentment, pel mateix lloc que havia entrat, un dels tres forats del clos del poliesportiu. D’acord amb els testimonis presencials, tenia diversos tatuatges i els cabells rossos rapats. La Guàrdia Civil va activar una operació gàbia en la qual van participar desenes d’agents per terra i aire (amb un helicòpter). La sospita clara era que es tractava d’algú del poble o de la zona, ja que només la gent d’ací sap com sortejar el clos de la instal·lació esportiva.
