Que els preus de les taronges se multipliquin per 6 i no siguin rentables pel pagès és una vergonya per a tots com a societat i més pels governants. Tot és laissez faire laissez passe ultra- lliberal? Cerca’t la vida, emprèn, que noltros sols sub- governem per a besar i parar ma i cobrar? Que hauria de fer un governant de veritat o el petit pagès per a sobreviure a tal extorsió? Crear cooperatives de venta directa amb preus que sortís rentable l’explotació. I el Govern- Gobierno armar 30 Possessions emblemàtiques paradors nacionals- a preus mitjans i a plena producció agrícola on els guanys del turisme anessin a la producció i a la conservació patrimonial. Igual hi podria haver 20 cooperatives públiques i/o privades amb tenda o tendes de venta a preu just. I és igual si en les públiques sols empatéssim o que perdéssim i tot amb tal de conservar cultura, patrimoni i territori. Això seria governar. Deixar la salvatgina a lloure és malbaratament de doblers públics. És robatori o traïdoria. Fins i tot per a ser barrut i penjat pocavergonya has de servir.
