La ceba, una de les primeres plantes conreades, és originària de l’Àsia Central. Introduïda pels romans, va servir com a aliment bàsic (crua, generalment) per a camperols i gent humil al llarg de l’Edat Mitjana. Més antigament, va ser part important en l’alimentació dels treballadors de les piràmides, juntament amb alls i raves ja que es considerava que les cebes (riques en glucosa i sacarosa) potenciaven la força. Des de fa molts de segles, la ceba s’ha utilitzat com a remei contra algunes malalties, especialment contra la tos, posant-la crua, dins un plat, vora el llit del malalt.

Fuente