La Llei de concòrdia ja està publicada en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV). La norma, pactada per PP i Vox i aprovada amb els vots dels dos grups en les Corts el passat 18 de juliol, veu la llum 18 dies després de rebre el vistiplau del parlament valencià. Malgrat la tardança, la polèmica llei naix sense modificacions, per la qual cosa excepte sorpresa serà recorreguda pel Govern central. La seua publicació deixa sense efectes la Llei de memòria democràtica de 2017 firmada pel Botànic.
D’esta manera, queden derogats els 65 articles d’aquella norma, es dissol qualsevol organisme o institució sorgit a l’empara d’aquella (com l’Institut Valencià de Memòria que es preparava a Alacant) i es frena tot procediment igualment impulsat en virtut de la llei anterior, excepte les exhumacions.
Se substituïxen pels a penes cinc punts de la nova norma, que com a principal novetat retrotrauen el període d’aplicació a l’inici de la Segona República, un dels aspectes més qüestionats per col·lectius memorialistes, que consideren que es diluïxen els crims franquistes i la protecció a eixes víctimes, així com que s’equiparen períodes democràtics amb la dictadura. La nova llei inclou expressament a víctimes de terrorisme etarra o islàmic.
Estos aspectes li van valdre al Consell un retret exprés d’un grup de relators de l’ONU, que en un informe sobre estes normes que PP i Vox van promoure en diverses autonomies compartides va concloure que la valenciana «desvirtua» el reconeixement i l’atenció a les víctimes del franquisme i de la Guerra Civil en assimilar «» les «greus violacions» de drets humans comesos en estos períodes amb un altre grup «heterogeni» de crims.
A la calor d’aquelles conclusions el Govern va advertir que recorreria totes estes normes autonòmiques. Ja ho va fer amb la d’Aragó i previsiblement ho farà ara amb la valenciana, ara que ja ha sigut publicada. El president Carlos Mazón va criticar fa pocs dies que Moncloa «vaja envaint competències autonòmiques» amb estos recursos judicials, si bé es va mostrar obert a «continuar parlant» a la recerca d’acords. Eixe diàleg podria tindre lloc en els 15 dies que l’executiu concedix als governs regionals en casos com l’actual, en el qual considera inconstitucional una norma. El Ministeri de Política Territorial obrirà una bilateral amb el Consell i en cas que no es consensuen els canvis requerits, acudirà al Tribunal Consitucional.
La norma s’ha convertit en el principal eix d’enfrontament polític del Consell no sols amb el Govern central, sinó amb l’oposició en les Corts. De fet, encara que Vox ja no està en el govern valencià, el PSPV posava fa escassos dies l’exigència de derogar esta llei com a punt base per a poder explorar pactes puntuals amb el PP de Mazón.
L’últim ball de Barrera
Capritxos del destí, la norma amb més aroma a Vox de totes les tirades avant pel Consell de coalició es va aprovar en les Corts unes hores abans que Santiago Abascal ordenara la ruptura de tots els executius autonòmics compartits amb el PP. Va ser un ple carregat d’emocions i que va evidenciar que els representants de Vox en el Consell no compartien la decisió del seu líder nacional.
Prova del segell que deixa Vox en esta llei és que esta no estava inclosa en el programa electoral de Mazón. Així mateix, el primer esborrany de la norma proposat per Vox va haver de ser rebaixat pel soci majoritari, que va eliminar fragments que aprofundien en el caràcter violent de la Segona República.
Suscríbete para seguir leyendo