Mel vici va sorgir del joc de paraules format per «mal» i «vici», una frase feta típica de les Balears, «la mel és un vici bo i decidírem canviar-li la connotació», conta Queralt. Durant els primers set anys compaginaven les seves feines amb l’apicultura, però des del 2022 es dediquen exclusivament a Mel Vici.
Els estius universitaris treballaven com a jardiners gràcies a la curiositat de poder produir i consumir els seus propis aliments. Primerament, intentaren endinsar-se dins el món del formatge, però no va sortir com havien pensat. La vocació agrònoma els portà a fer la seva pròpia producció de mel.
«A les illes no existia aquest comerç»
No va ser un camí fàcil. El principal problema era poder adquirir abelles a Mallorca, «sí que a la península es podia comprar un nucli d’abelles, però a les illes no existia aquest comerç», asseguren. Es posaren en contacte amb Pep Maria Madronyal, un apicultor, amic de la família. Els va advertir que per dedicar-se al sector de l’apicultura no bastava en les ganes i l’empenta sinó que s’havien d’adquirir uns coneixements bàsics.
Els dos apicultors recorden que: «Ens va aturar els peus i ens recomanà un curs d’iniciació a l’apicultura amb pràctiques incloses a Catalunya». Aquella experiència va forjar la seva vocació, «mentre el professor explicava va obrir una caixa i només podíem estar pendents de la quantitat d’abelles que teníem damunt. Vàrem al·lucinar amb el procés d’extracció, de com fan feina, de les funcions dins les caieres…».
Biel Coll, amb una de les caieres. / M.V
I, d’aquesta manera, començà la seva dedicació i l’experiència els va venir de cop. Arribaren a recollir eixams de tot arreu i, de sobte, tingueren vint-i-cinc caieres, «en aquell moment ens pareixia una barbaritat», afirmen. Actualment en tenen unes set-centes en propietat.
Procés d’elaboració
Comparaven la genètica de les abelles de cada una de les caieres, la manera d’actuar, la seva agressivitat i inspeccionaven tots els moviments. Aprenien de manera autodidàctica i es continuaren formant en cursos de pràctica intensiva, un d’ells va ser amb en Pajuelo, un reconegut apicultor criador d’abelles reines.
També varen conèixer a Gilles Fert, un dels millors criadors d’abelles reines del món i de qui aprengueren les tècniques de reproducció. Començaren amb les proves, algunes anàvem bé i altres no. En Pau i en Biel volien posar en pràctica cada coneixement i fer la reproducció de les seves pròpies reines, saber quin tipus criar i aplicar les tècniques al clima de Mallorca.
«Després de deu anys ens hem adonat que la genètica de les nostres abelles ha millorat molt»
«Hi havia caieres on les espècies eren molt agressives i ens inflaven, descartàvem les reines i fèiem una selecció genètica. Aquest procés funciona molt bé perquè després de deu anys ens hem adonat que la genètica de les nostres abelles ha millorat molt respecte al seu maneig, no moren tantes en època de saqueres, són més manses i més resistents a les malalties», explica Biel Coll.
Pau Queralt ensenya un dels seus productes. / M.V
El consum de mel
Queralt afirma que el consum de mel és alt i la que es produeix a Mallorca no arriba ni al 2%. En Biel i en Pau són els màxims productors de mel de l’illa i la seva producció és de sis tones a l’any, «si la població és d’un milió de persones a les Balears és impossible que tota la mel que es consumeix sigui d’aquí».
«Si a l’etiquetatge no posa que és recollida i envasada 100% a Mallorca, la seva procedència no té cap tipus de garantia»
En Pau i en Biel dins el procés d’elaboració de mel. / M.V
«Si a l’etiquetatge no posa que és recollida i envasada 100% a Mallorca, la seva procedència no té cap tipus de garantia», expliquen. L’origen de la mel és una de les controvèrsies més significatives en què es troben els apicultors, «si l’etiquetatge posa que la mel és produïda a Espanya tampoc hi ha la seguretat que ho sigui. Si a un pot de mel es mescla un 51% de mel procedent d’aquí i un 49% d’un altre país, la llei deixa que l’etiquetin com una mel cent per cent autòctona», per tant, «si es fes una normativa més estricta, quina mel hi hauria? La mel d’aquí no abasta el seu consum. Al final, no es comet cap infracció perquè la llei ho recolza, però no garanteix res. Poden enganar al consumidor, però no a l’apicultor», asseguren els joves apicultors refent a la problemàtica.
«Els petits productors no interessem per fer una DO»
Tampoc existeix una IGP, entre tots els apicultors mallorquins estan enviant mostres dels seus productes per intentar trobar una caracterització conjunta per tal de poder crear una Denominació d’Origen. El sector de l’apicultura és tan limitat que, «els petits productors no interessem per fer una DO. No hi ha suficient capital, ni hi ha avanços ni interès», exposa Coll.
L’extracció de mel de la caiera. / M.V
Amb l’experiència han vist que els tipus de mel depenen de les zones i el clima. Hi ha d’haver un tant per cent de partícules de pol·len de cada arbre perquè es pugui determinar el tipus de mel. Treballen amb la transhumància de les caieres. Comencen al febrer als camps dels ametlers i, a l’abril i maig, les traslladen als camps de tarongers.
«Hi ha hagut moltíssimes sorpreses, la mel de garrover d’enguany és espectacular»
Durant el setembre i octubre fan la transhumància a la floració dels garrovers i per novembre extrauen la mel de tardor. No tot acaba aquí, expliquen que: «Una vegada tenim l’extracció la portem al laboratori on s’analitza el tant per cent de pol·len i de nèctar. Encara que la floració es faci sempre al mateix lloc, el resultat sempre és diferent. Les abelles cerquen el nèctar fins a un quilòmetre dos-cents i el pol·len fins a vuit-cents metres aproximadament, però poden arribar fins a tres kilòmetres de radi».
«Hi ha hagut moltíssimes sorpreses, la mel de garrover d’enguany és espectacular i no ens ho esperaven, totes són dolces però varia el gust, la textura i l’aroma», afirmen.
Tipus de mel
La mel de primavera la recullen a partir del mes de Maig. Normalment les primeres son més clares i cada vegada un poc més obscures fins a arribar a negre depenent de les floracions predominants adquireixen diferents tons. Les més primerenques i clares tenen gust molt floral i són molt aromàtiques. Les mes fosques tenen uns tons més torrats i típics dels melats.
La mel de tardor la recullen a finals de novembre i desembre. Normalment és una mel obscura que ràpidament cristal·litza a una tonalitat daurada. Té un gust intens i molt aromàtic, típic de la flor de garrover, que és la que hi sol predominar.
També treballen amb la producció de pròpolis. La tintura de pròpolis és una preparació a base de pròpolis i alcohol «amb gotes, permet lluitar contra determinades infeccions i malalties, a part de reforçar el sistema immunitari», expliquen.
Els diferents tipus de mel que produeix Mel Vici. / M.V
Si les conserves de mel estan a un lloc fresc i obscur es poden conservar durant anys, però tot depèn de la humitat en què ha estat recollida. Depenent de la flor s’aconsella que la mel s’extregui a menys d’un 20% d’humitat. Les abelles agafen nèctar de les flors i el porten a les caieres on la deshidraten mitjançant corrents d’aire que produeixen amb les seves ales. Si la humitat és molt alta sí que pot fermentar dins el pot, però si es recull de manera adequada no té caducitat i es pot consumir durant anys.
«Hem anat creixent progressivament, apostem per la qualitat a la quantitat»
Mel Vici, gràcies a la gran demanda, també ha creat un servei de producció de mel a particulars. Els dos apicultors recullen les caieres dels clients i els hi executen el procés de recollida, elaboració i envasament.
Tot i així, la filosofia és clara, «hem anat creixent progressivament, apostem per la qualitat a la quantitat» conclouen.
