Kamala Harris y Joe Biden. / LAP
En els últims dies he llegit en a través dels mitjans diverses notícies que m’han interessat. La lectura que en faig de bon matí, em planteja una primera qüestió: m’he d’interessar per tot allò que passa per les meues mans, siga més pròxim o no? Per exemple, hem llegit en atenció el canvi de nominació del partit Demòcrata als Estats Units de Nord-Amèrica de l’actual president Joe Biden cap a la vicepresidenta actual, Kamala Harris. Més enllà de la seua condició de dona i de la seua procedència racial mestissa, el fet d’haver-se d’enfrontar al sempre polèmic Donald Trump i el que representa el seu ideari m’alegra. Un nou pols en el nostre món entre la diversitat i l’homogeneïtat d’una raça blanca masculinitzada que es considera superior davant d’aspectes com l’emigració o el control de la realitat. Amb tot, em renaix el dubte, és la senyora Harris la figura que espera la nostra societat per liderar el que de moment és la primera potència mundial? El temps ho dirà, perquè, encara que som davant d’un procés electoral d’un altre país, les conseqüències internacionals són òbvies.
Hi ha més temes que m’arriben a la lectura de cada dia que m’interessen, més vinculats a la meua quotidianitat. Ahir mateix coneixíem que en el jaciment arqueològic de l’Alcúdia d’Elx, els col·legues de la nostra universitat que dirigeixen el projecte, Jaime Molina i els investigadors Javier Muñoz i Juan F. Álvarez, havien descobert una urna ibèrica, corresponent a un soterrament infantil, per davall de les termes romanes, de manera que confirmaven la grandària del poblat ibèric previ a la ciutat romana. Una excel·lent notícia que esdevé testimoni de l’important parc arqueològic que la Universitat d’Alacant té i que, després d’una nova celebració del Festival de Teatre Clàssic de l’Alcúdia que ja porta dotze anys de vida, ofereix una imatge positiva de la UA davant d’una societat que espera el bo i millor d’una institució docent i investigadora com la nostra.
Paral·lelament, ara fa un mes coneixíem que la UA presentava els resultats del seu Pla Estratègic 2022-2024 on s’havien acomplert el 80 % dels objectius proposats a data de desembre de 2023. Una bona notícia ja que la previsió inicial era d’un 66 % de l’acompliment, però que encara té una bona part per dur endavant. Un repte continuat en els diferents plans estratègics de la UA que s’han anat desenvolupant que necessita encara un fons econòmic extraordinari per fer possible el manteniment d’unes instal·lacions i la dotació real de nous graus, sobretot en el cas de Medicina, i de fons de dotació efectius per a la investigació, en consonància al que els projectes previstos reclamen. Un cas com l’anteriorment esmentat com el de l’Alcúdia que només es nodreix de fons interns necessita, sense dubte, la recaptació de mecenatges externs, públics o privats, que puguen servir per avançar en les matèries i els interessos que la societat ens demana.
Un altre tema que m’ha interessat, també vinculat als finançaments tan migrats d’una institució pública com la nostra, és la possible pèrdua del talent investigador. Fa uns dies llegíem el titular “Científicos recuperados del extranjero lanzan un SOS para quedarse en la UA”. Un moviment del miler de científics del nostre país que fa dos anys va ser becat amb el programa María Zambrano per retenir el talent però que acaba en el mes de desembre de 2024. A més de la incertesa actual del final del programa, el fet que les universitats els hagen descomptat de les ajudes la quota patronal de la Seguretat Social ha incentivat la mobilització. Els 25 investigadors que s’ubicaren en la nostra universitat veuen que el temps del seu contracte s’acaba i que no han tingut cap compromís clar per consolidar la seua situació. Es tracta de personal que van deixar contractes en altres països amb la voluntat de reforçar diversos grups de recerca consolidats de la UA i que ara es troben sense assistència i sense cap tipus de planificació per al seu futur. Coneixem precedents de consolidació amb fons propis com el de la Universidad de Salamanca, però, més enllà de bones intencions i paraules, continuen sense tenir un programa d’estabilització clar que evite la pèrdua novament d’un talent marcat per l’excel·lència.
Finalment, la setmana de notícies acaba amb l’aprovació d’un protocol en la nostra universitat per a garantir la desconnexió digital del personal fora de l’horari laboral. Amb la voluntat de millorar la salut del personal, el clima laboral i la qualitat del treball per a garantir la conciliació de la vida personal i laboral, la mesura entra en plena discussió sobre la seua efectivitat i si servirà per a millorar el que el personal reclama dia a dia: l’increment de la burocratització de diverses gestions, com ara la investigació, que comença a bloquejar el personal. La digitalització de les tasques, més enllà de reduir les diverses accions administratives, ha fet saltar les alarmes al personal docent i investigador. La limitació dels horaris d’atenció –una realitat lògica tal com es planteja–, servirà per descongestionar cada tramitació que comença i que sembla que mai acabe? Més enllà de les notícies, com sempre, la realitat supera la ficció. Tenim molts reptes per davant, sense dubte; caldrà revisar-los i oferir el bo i millor d’una institució com la nostra.
