Xàbia és un oasi o una illa. Afronta amb «tranquil·litat» l’estiu de l’extrema sequera i del fantasma de les restriccions d’aigua. La dessalinitzadora, que aquest dimecres ha funcionat ja a ple rendiment (els seus quatre bastidors en marxa produeixen al dia 28.000 metres cúbics d’excel·lent aigua potable), és un brollador que no s’esgota. El municipi està des del mes d’abril passat en situació «d’alerta» per escassetat d’aigua. Mentrestant, el sistema hídric de la Marina Alta es troba en «emergència». L’escala és de «normalitat», «prealerta», «alerta» i «emergència».
A més, Amjasa, l’empresa municipal de subministrament, també compta amb cinc pous en el terme municipal de Pedreguer, pous que no s’han sobreexplotat i mantenen bons nivells. Xàbia beu de dos «fonts», la de l’aigua subterrània i la de l’aigua dessalada. I les equilibra per a evitar castigar l’aqüífer.
Però la «tranquil·litat» no significa encreuar-se de braços. L’Observatori de l’Aigua de Xàbia es va reunir ahir en la planta dessaladora. El gerent d’Amjasa, Josep Lluís Henarejos, va llançar dos missatges. El primer, que fins i tot en l’escenari que el municipi entrara en emergència a l’agost ja seria el final de l’estiu i es podria salvar la temporada turística sense problemes. El segon missatge és el que dibuixa més nuvolots (i tant de bo foren nuvolots de veritat, de pluja). El consum d’aigua s’ha disparat. Ha augmentat un 20% al juny respecte del passat any. En plena sequera, els veïns de Xàbia estan gastant aigua a manta. Cal matisar, clar. La cosa va per barris.
I això dels barris està ben dit. En Thiviers, el gran barri treballador de Xàbia, cada llar consumeix entre 300 i 400 litres d’aigua. És la normalitat. La despesa mitja estimada per persona a Espanya està en 133 litres al dia. Però on es gasta aigua per un tub és a les urbanitzacions de xalets amb jardí i piscina (la falda del Montgó, el Tossalet, el Portitxol…). Es donen pics de 4.000 litres al dia. Mentre que en els pisos el moment àlgid de consum és entre les 8 i les 9 del matí (l’hora de la dutxa), en els xalets quan més es gasta és a les nits: els aspersors dels jardins disparen aigua sense treva.
El gerent d’Amjasa va sostindre que als veïns se’ls pot demanar que facen gestos diaris d’estalvi d’aigua (tancar l’aixeta mentre es llaven les dents, per exemple), però la mesura realment efectiva per a baixar els consums un 10% (l’objectiu desitjable per a anar esplaiats aquest estiu) és la de tancar un poc l’aixeta en els xalets. Les dades no deixen dubtes: a Xàbia l’aigua es malbarata regant jardins i omplint piscines (hi ha 12.000 piscines privades).
Baixar els consums dels xalets
«Aqueixa és la realitat que tenim. Si podem baixar els consums d’aqueixos abonats que gasten més aigua, ens pagarà molt la pena. Xàbia seria un exemple d’eficiència hídrica», va dir Henarejos.
Així les coses, urgeix conscienciar als abonats als quals no els dol pagar una dinerada d’aigua. Han de reprogramar regs, utilitzar sistemes de monitoratge d’humitat per a no endollar totes les nits els aspersors i fer-se a la idea que no cal que els seus jardins tinguen una voluptuosa vegetació. També han de ser conscients que, en plena sequera i emergència climàtica, això de regar sense moderació és una barbaritat.
