Era cap de setmana, jo acompanyava a la meva filla petita al seu partit de bàsquet, com sempre, amb la màxima il.lusió. De sobte a les grades, una bona amiga em va venir a cercar i em va dir que s’havia creat un grup de dones de més de 40 anys que jugaven a bàsquet, ella savia que m’alegraria, doncs de vegades n’havíem parlat, tant de bo existís! Des d’aleshores formo part d’aquest projecte que ens desperta mil somriures.
Envoltant el 8 de Març celebrem el dia internacional de la dona amb l’esperança de que en el futur no calgui, perquè ja hi haurà igualtat arreu. Sabem que conciliar vida personal amb vida laboral i esportiva és molt difícil, però no ens podem resignar. Socialment les dones hem interioritzat que la maternitat és una excusa per frenar i tallar ales. Ens ve d’arrel. Se’ns educa de manera que siguem nosaltres mateixes les que assumim que la nostra presència dins la llar és imprescindible un 24/7, mentalment se’ns inculca en la «cultura del sacrifici», en la cultura de «l’autoexigència».
A dia d’avui ens cal una mirada nova, una mirada crítica, cal una mirada igualitària on s’interioritzi la corresponsabilitat a la família, i també a tots els àmbits de la nostra societat. El món es mou per interessos econòmics, però l’esport femení i de dones de més de 40 anys surt dels paràmetres establerts d’allò que s’acostuma a impulsar i visibilitzar. Els cànons patriarcals no aposten per una mirada no sexista ni edadista en la que dones s’ajunten amb altres dones pel simple fet de gaudir… Això no mou doblers, no hi ha una resposta política, econòmica, social i cultural de recolzament de tot plegat.
Tot i així, ens aturarem? No sols no ens aturarem, sino que de cada vegada som moltes més les dones de més de 40 anys que ens anem sumant a aquesta aventura. El primer equip es va formar a Palma l’any 2016, ara ja contem amb una lliga preciosa que inclou equips mallorquins i menorquins: Hispània, Sant Josep Obrer, Joan Capó, Llucmajor, Santa Maria, Manacor, Ciutadella, Es castell, Sant Lluís, Alcázar, Binissalem, Palmaesports… És impressionant! A més ja hem gaudit de dues trobades interilles. L’organització roman sobre un grup representatiu de cada equip creat entre nosaltres mateixes. És un honor formar part d’aquest projecte trencador. Algunes jugàrem a bàsquet de nines, algunes quan érem adolescents, però d’altres no hem jugat a bàsquet mai fins a dia d’avui. Algunes som més competitives, d’altres no tant, però totes sumem, totes aportem en el nivell que podem, no és allò més important. El que importa és gaudir, és trobar-nos, és sumar reptes, és seguir aprenent sempre, és fer realitat allò que mai s’havia vist a Balears, i m’atreviria a dir que en cap altre lloc del món…
Aquesta vegada li hem fet un bon revers a la vida, hem fet el millor canvi de mà, amb un canvi de ritme imparable, al qui li hem afegit les millors passades en equip, per finalitzar amb un tres més un mai vist. Queda molta lliga encara, estem a la primera volta. Seguirem gaudint, de ser nosaltres mateixes, de trobar-nos, trencant estereotips. Estam fent història!
Endavant! Un, dos, tres… Bàsquet dones + 40!
