El tren que unia Gandia i Dénia va ser més que un simple mitjà de transport; representava el progrés econòmic i social durant els seus 90 anys de servici, unint els municipis de la Safor i la Marina Alta entre ells i amb altres pobles valencians. No obstant això, fa exactament 50 anys, el 10 de febrer 1974, esta connexió es va interrompre, i des de llavors, l’espera pel seu retorn ha sigut llarga i infructuosa.
Encara que en els anys 70 es va prometre la transformació de la línia de via estreta a via ampla, els diferents governs de torn mai han complit la seua paraula. I hi ha hagut uns quants des d’aleshores! Hui continuem esperant el tan anhelat tren mentre la seua absència afecta especialment als habitants del sud de la Safor i la Marina Alta, els qui, a més a més, patim un pèssim transport públic per carretera. Este fet no ens afecta a tots per igual, sinó especialment a les persones amb menys recursos per a poder-se desplaçar.
El potencial de la línia fèrria Gandia-Oliva-Dénia com a element clau per al desenvolupament futur dels nostres municipis, la seua dinamització econòmica i social, així com per a la vertebració del territori valencià, és innegable. No obstant això, al llarg de les últimes tres dècades, els anuncis sobre l’execució de les obres han sigut nombrosos, però les accions concretes brillen per la seua absència. En este diari he anat publicant un bon grapat d’articles amb la meua opinió.
Centrant-nos en el període més recent, a finals de 2017, després d’una mobilització històrica de la societat civil de la Safor i la Marina Alta que va tindre lloc a Oliva, i d’intenses gestions en l’àmbit polític, es va aconseguir que el govern de l’Estat incloguera la Fase 1 del Tren de la Costa en el Pla Director de Rodalies de la Comunitat Valenciana. És a dir, la prolongació Gandia-Oliva. Així doncs, en novembre de 2019, els organismes competents de l’Estat van notificar als ajuntaments afectats la documentació necessària per a l’aprovació de l’Estudi Informatiu i la Declaració d’Impacte Ambiental plantejada per als trams: Cullera-Gandia, i Gandia-Oliva-Dénia. Aleshores, els ajuntaments van plantejar les seues al·legacions i encara estan esperant una resposta.
A mitjans de 2022, com s’acostaven les eleccions autonòmiques i sol ser època de promeses i d’ocurrències, l’encara candidat Carlos Mazón va anunciar un tramvia. I au. Però la cosa no es va quedar ahí, perquè l’aleshores Conseller competent, Arcadi España, va manifestar que el projecte estava pràcticament acabat. Esta qüestió mereix un capítol a part. En qualsevol cas, la realitat postelectoral està posant estes promeses, per no fer ús d’altres qualificatius, en el seu lloc.
Hui és important recordar que el tren Gandia-Dénia és competència de l’Estat, i malgrat els tràmits burocràtics realitzats, la falta de decisió i acció per part del govern central és evident. Els ciutadans d’Oliva i altres municipis sense connexió ferroviària mereixen respecte i consideració per part de les autoritats, així com serietat i rigor en el tractament d’este tema crucial. És hora de passar de les promeses buides a accions concretes. La connexió ferroviària dels municipis entre Gandia i Dénia és una necessitat urgent que no pot continuar sent ignorada per més temps. La ciutadania espera i mereix una resposta clara i definitiva per part de les autoritats competents.
