Consumir musclos no és una novetat del segle XX, tot i que a alguns pobles de Mallorca quasi en desconeixien l’existència; potser per això no en trobam gaires receptes. Allò cert, és que els romans menjaven musclos i altres mol·luscs (capítol IX del llibre De re coquinaria d’Apici) i a l’Edat Mitjana se’n consumien dins el nostre entorn. Els països més consumidors de productes marins -potser és casualitat- són els que tenen més esperança de vida, però la sobreexplotació actual del mar no es pot mantenir. És per això que els musclos, que no consumeixen peixos ni herbes marines, són una bona opció.
Ingredients:
Musclos, tomàtiga, pebre tendre, grells, porros, julivert, all, oli, sal, pebre bo, pebre bord i galeta picada.
Preparació:
- Netejarem els musclos. Tallarem els fils i no els arrencarem, perquè podem espenyar el bessó, la carn. No cal eliminar les adherències dures de la closca, ja que quan es coguin potenciaran el gust a mar.
- Posarem els musclos dins una olla, al vapor, sense necessitat d’aigua, fins que s’obrin; es couran amb el seu propi suc. També hi podríem posar un glop de vi blanc, una fulla de llorer i una tallada de llimona.
- Els traurem de la cassola i eliminarem tots aquells que no s’hagin obert perquè podrien estar en mal estat.
- Eliminarem una closca i deixarem les que tenen el bessó del musclo adherit.
- Compondrem els musclos dins una palangana de forn. Prèviament, haurem preparat la verdura, tallada ben fineta: tomàtiga, pebre verd, porro, ceba tendra, julivert, all i assaonada amb sal, oli i un poc de pebre bo i pebre bord.
- Omplirem els musclos amb aquest preparat ben a caramull, perquè la verdura minva molt quan cou. Per damunt, hi escamparem galeta picada.
- Ho enfornarem entre 20 i 30 minuts. L’ideal és que la verdura solament estigui mig cuita.
- La recepta està basada en la que preparava Jerònima Morey Llodrà (Manacor, 1899-1994), una dona que coneixia tots els registres de la nostra cuina, i que ens va aportar la seva nora Aina Fullana Sagrera.
- La pesca extractiva intensiva no és sostenible; per això, segurament, la millor proteïna marina que podem consumir siguin els mol·luscs, criats enganxats a pals artificials que pengen de plataformes que suren, que necessiten poca cosa per viure perquè són filtradors i es troben molt avall en la cadena alimentària.
