Ales darreries del franquisme, abans que s’iniciàs la transició i s’aprovàs la Constitució, es varen promulgar dos decrets, un que autoritzava amb caràcter experimental, a partir del curs 1975-1976, la inclusió de l’ensenyament de les anomenades llengües nadiues com a matèria voluntària en l’educació preescolar i general bàsica (maig del 1975), i un altre que regulava l’ús de les llengües regionals, que permetia utilitzar aquestes llengües en els mitjans de comunicació, en els actes i reunions de caràcter cultural i en alguns casos en les entitats locals (octubre del 1975).
Des del 1975 fins al 2003, és a dir, durant vint-i-vuit anys, la regulació en matèria de llengua va millorar en els àmbits oficial, ensenyament i mitjans de comunicació, de la mà de la Constitució; de l’Estatut i les seves reformes; de l’emblemàtica Llei de normalització, aprovada per unanimitat; de la Llei de reforma de la funció pública; del Decret de mínims; de la Llei de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma, i de la Llei de comerç.
Al final de l’any 2003 es varen dictar normes de rang reglamentari regressives en l’àmbit oficial, que rebaixaven el nivell de coneixement del català en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per a l’ocupació dels llocs de treball que es convocassin (legislatura 2003-2007, amb el popular Jaume Matas com a president del Govern). (Afegiria) «S’ha de dir que bona part dels preceptes d’aquesta norma foren declarats il·legals per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia precisament perquè aquesta regulació significà un fort retrocés en l’exigència de coneixements de llengua catalana».
Dins el període 2015 al 2019 es varen tornar a dictar normes regressives que ja modificaven les lleis bàsiques, com les de normalització lingüística, de funció pública, de comerç i de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma. (Afegiria) «A més s’adopten també mesures a nivell normatiu que afecten de ple al model lingüístic educatiu».
És cert que la majoria de les normes regressives es varen derogar després de les legislatures de regressió (canviaria «regressió» per retrocés, per evitar repetir la mateixa paraula en la mateixa frase) per tornar a la línia de partida, concretament durant la setena legislatura (2007-2011) i la novena i desena legislatures (2015-2023). De fet, fins i tot es varen millorar àmbits com l’educatiu (canviaria «l’educatiu» per «el de l’ensenyament», per no repetir la mateixa paraula en la mateixa frase) amb la Llei d’educació, que incorporava el contingut del Decret de mínims, (posaria un punt i seguit, enlloc d’una coma) però de tant en tant també es perdia un llençol, com per exemple en la regulació lingüística de la Llei de comerç.
A més, tots aquests retrocessos, maldament vagin seguits d’avenços, afebleixen la llengua (afegiria) «pròpia» i fan que la seva situació sigui fràgil, inestable i no consolidada, i que es tradueixen en una disminució del seu ús. Es tracta d’una llengua (afegiria) «minoritzada» que depèn massa de les contingències polítiques i ideològiques, dels avatars polítics i dels jocs de les majories, malgrat que la normalització de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ha de ser un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Ho prescriu literalment l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (eliminaria «de les Illes Balears» perquè llavors es torna a repetir de forma molt seguida la mateixa expressió), llei orgànica que fixa una
política
, un objectiu permanent, no conjuntural, que han d’aconseguir els poders públics de les Illes Balears. Aquest desideràtum, autèntica biga mestra de la política (afegiria) «lingüística i» cultural dels poders públics, està per damunt dels programes i de les ideologies dels partits polítics. En contra, només s’hi val la reforma de l’Estatut.
No deixa de ser paradoxal que en la darrera etapa del franquisme es començàs a millorar la normativa en matèria de llengua, i que al cap de quaranta-vuit anys es reprengui una nova –la tercera!– etapa regressiva.
