La diputada Idoia Ribas es confessà davant el Parlament: «Només ens agenollam davant Déu». Bé, la veritat és que digué «solo nos arrodillamos ante Dios». És sabut que el suposat bilingüisme que prediquen ella i els seus és unidireccional. Són paraules pròpies d’una fanfarrona, una creguda o una fantasma, que no mereixen més que una rialla. Però estam en període d’Advent, a vint-i-quatre hores de l’inici del temps de Nadal. Són dies adequats per parlar de Déu. O de déus. Fins i tot pels descreguts.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha enviat una felicitació nadalenca amb una frase del papa Benet XVI, traspassat aviat farà un any, i no de Francesc. Com és ben sabut, els seus correligionaris combreguen amb la idea de la divinitat que tenia l’anterior bisbe de Roma i són poc amics de les paraules i els fets de l’actual. El consideren un comunista. Un sol Déu, però semblen moltíssims segons qui el defineix.

No hauria d’importar a ningú el què creuen íntimament els polítics pel que fa a la religió. El problema rau en el fet que els Santiago Abascal, Ribas i Le Senne d’arreu del món posen l’Omnipotent per davant i el presenten com a guia de les seves polítiques. En conseqüència, és lícit que els ciutadans es demanin quina idea tenen del Creador i de com es relaciona amb els homes. Per raons òbvies descartarem Al·là, Krixna i Buda i ens centrarem en el cristià. És al que es referien la diputada Ribas i el seu correligionari Agustín Buades, que des de la tribuna es marcà la recitació d’una nadala –no el Fum, fum, fum, que és en català, sinó el Tamborilero.

Com és aquest Déu davant el qual s’agenolla la ultradreta? És el venjatiu de l’Antic Testament que, segons el llibre de Josuè (6:21), destrueix la ciutat de Jericó: «Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l’extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases»? O és el Jesús del Nou Testament, que perdona la dona pecadora: «Aquell de vosaltres que no tengui pecat, que tiri la primera pedra» (Joan, 8:7).

Existeix un Déu que demonitza els menors estrangers no acompanyats despersonalitzant-los darrere les sigles MENA– o parlam del de Mateu 19:14: «Deixeu estar els infants, no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells»? És el de Mateu 25:35: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir»? O n’hi ha alguns que veneren un Ésser Suprem que prohibeix donar menjar als famolencs de València i reclama que l’Armada enfonsi les fràgils barques dels africans?

Realment creuen en aquell que predicà «vos don un manament nou: que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat»? (Joan 13:34). De veres s’agenollen davant el que proclamà que «és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu»? (Mateu 19:24)

Cal desconfiar dels polítics de dretes, d’esquerres i populistes que posen a Déu com a guia de les seves accions de Govern o com a argument d’autoritat. Quan proclamen que s’agenollen davant el Suprem, realment ho fan davant si mateixos. El Gènesi 1:27 escriu que «Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu», però aquests presumptuosos el que fan és modelar un Déu adaptat al seu pensament, no importa quan pervers sigui. Això quan, en el pitjor dels casos, no es creuen que ells són Déu.

Artículos relacionadosMás del autor