Estem ací per a ajudar, perquè l´únic que ens mou és treballar en favor del municipalisme, millorar la nostra província i fer-ho des de la política útil». Amb aquesta frase concloïa el discurs en què m’estrenava com a portaveu del PSPV a la Diputació de Castelló el dia de la sessió constitutiva de l’actual corporació provincial. Des d’aquell dia ho vinc fent amb lleialtat i honestedat sense caure en el parany d’un PP que ha tret tota l’artilleria per a obstaculitzar la labor opositora i diluir la nostra veu.
Ho hem vist aquesta setmana amb l’aprovació dels pressupostos provincials 2024. Sense el suport de cap partit que no fora el PP. Això és símptoma que alguna cosa no va bé. El diagnòstic el tenim clar: fòbia al diàleg i a qui pensa de forma diferent. «O estás conmigo o contra mí», del vell fabrisme.
La veritat que l’elaboració dels pressupostos ha sigut un complet despropòsit del qual en ciències polítiques s’anomenaria l’antipolítica. Sense contacte amb ningú i sense tindre en compte cap aportació externa. Jo els pregunte: no haguera estat bé explicar-nos a tots, al mes de setembre, les línies estratègiques dels comptes que tenien en ment i convocar reunions en què totes les formacions tinguérem l’oportunitat de presentar les seues propostes? No és complicat, però ha faltat voluntat política per a fer-ho. I així és complicat mantindre un clima de cordialitat entre la representació política al Palau de les Aules.
El 31 d’octubre vaig sol·licitar la convocatòria d’una Junta de Portaveus extraordinària perquè ens explicaren les línies principals del pressupost. La resposta, a 7 de desembre, encara no ha arribat i els pressupostos ja estan aprovats i en temps de descompte per a entrar en vigor. L’única trobada que hem mantingut amb l’equip de govern va ser el 17 de novembre, sense cap detall, només somriures forçats per a una fotografia idíl·lica que venguera un diàleg que no ha existit.
Mentre el grup socialista s’ha reunit amb representants del municipalisme a totes les comarques, la presidenta ha decidit que la línia traçada pel president José Martí de mantindre un contacte directe amb els pobles de Castelló la destorba, amb el que ha renunciat a fer uns pressupostos que reflectiren les necessitats del territori.
Sainet
Nosaltres ja sabíem que tot anava a ser un sainet i ho vam confirmar en la comissió informativa preceptiva del pressupost. Elaborat i amb tots els informes en regla. Com se suposava que anaven a incloure cap idea del PSPV o de la resta de formacions amb el document llest per a aprovar?
Esta actitud té un nom que passarà a la història: ‘neofabrisme’. La nova corrent que lidera el PP de Castelló de Marta Barrachina i que torna al partit conservador a temps obscurs i a les males pràctiques en política. Les de no escoltar, fer i desfer al seu gust i beneficiar els que els aplaudeixen. I és així com han fet un pressupost d’esquena al municipalisme, que canvia de nom a projectes consolidats del PSPV i que deixa en la cuneta les principals reivindicacions de Barrachina quan estava a l’oposició.
Des d’ací li torne a preguntar: on s’han perdut els bons al suport al comerç local? On trobem l’eliminació del tram provincial de l’IAE per ajudar al sector ceràmic? El pla provincial d’instal·lacions esportives està de vacances? I les subvencions per a la rehabilitació d’habitatges a l’interior provincial?
Era un no clar i evident. Perquè som representants de milers de castellonencs i castellonenques als que se’ls falta el respecte quan se’ns intenta posar una bena a la boca. A pesar de tot, nosaltres seguirem treballant i traslladant les demandes dels pobles de Castelló perquè la vida els vaja millor. Perquè és el nostre deure i perque no abaixarem el cap davant els desprecis del neofabrisme popular.
*Alcalde de l’Alcora i secretari general del PSPV-PSOE a la província de Castelló
