Amb els precedents que presentaven els dos equips, no feia gaires ganes anar al camp. El Getafe i el Mallorca —en aquest ordre— són els més amonestats de totes les lligues europees. Aquesta dada és indicativa del poc futbol que practiquen i ahir a Son Moix no s’allunyaren gens ni mica del guió. L’únic consol per l’afició mallorquina és que el seu equip va ser el que va proposar un poc més de futbol que el visitant.
Bordalàs anava a la seva: no encaixar, no crear res, però sobretot destruir tot el que pogués fer el rival i perdre tot el temps possible. El Getafe no va xutar ni una sola vegada entre els tres pals; el Mallorca, com a mínim, tres vegades, però sense punteria. Fa una setmana, a Sant Sebastià, el millor del partit va ser el porter Remiro i ahir a Palma, el del Getafe, David Soria, va desbaratar les poques opcions dels mallorquinistes.
En tot cas, el futbol que presenten tant el Mallorca com el Getafe és totalment impropi de la categoria. Algun estament hauria de plantejar-se el que ens ofereix cada setmana la classificació de primera divisió. És més que evident que existeix una bretxa important entre els deu primers i els que van de l’onzè lloc al coer. Sembla que hi hagi uns equips de primera primera, i uns altres de Primera B. Ahir els més de quinze mil aficionats que anaren al camp varen haver de suportar allò que podríem qualificar com “l’altre futbol”. La pilota, l’element més honest i que no té cap culpa, va estar més temps enlaire que arran de gespa. Hi ha jugadors que deuen acabar amb un bon mal de cap.
És urgent que el Mallorca trobi en Sergi Darder el jugador que la baixi i que doni un poc de sentit a aquest altre futbol. L’única bona notícia va ser veure a la banqueta Antonio Raíllo i en el camp, Pablo Maffeo, encara que fossin pocs minuts. L’empat no és dolent, però no esvaeix l’angoixa que presenta la classificació.
