Ja fa 25 anys que tot el Llevant, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera, Capdepera i Artà, fa sa gramola i potolla perquè torni el tren a Artà i els nostres governs de andoien i fan la torniola, en lloc de posar fil a l’agulla per satisfer d’una vegada una necessitat clara i llampant d’aquestes poblacions i el seu entorn, que per cert ha crescut ferm; la veritat és que els fets fan tenir ver la nostra dita: «fa 25 anys que el és mort mul i encara li put el cul». El Govern passat ja tenia aprovada una partida de 30 milions per començar la construcció del tros urbà de la sortida de Manacor del tren d’Artà. Venga meam, idò!, si comencen les obres i si en sortim d’una punyatera vegada, que ja fa massa temps que la cosa bela i ja es sabut que «ovella que bela, perd el remuc», no fos cosa que després de tant d’oferir i prometre tot acabi com «sa processó de sa moixeta», havent perdut el temps i la llavor. El nou Govern té l’oportunitat, abans de més raons i sense cercar pels en es els ous, d’esclovellar un problema que ja cau de sa post i posar a la fi en marxa el tren a Artà (i als altres llocs de l’Illa), llevant cotxes d’enmig, rebaixant la contaminació i oferint un servei públic a un bon grapat de població… (i de passada, això que interessa tant als partits polítics, fer una bona somada de vots). Mentre a la península posen «Aves» que costen una milionada, aquí per refer un trenet de pa en fonteta que ja té les estacions i el traçat llestos, hem de fer l’ullastre esbrancat amb manifestacions que acaben com el rosari de l’aurora, sense resposta. Pas al tren, que aquest blat ja és ben segador!