Tinc molt clar que no soc ningú per a donar consells ni per a fer propostes, al marge de ser una ciutadana compromesa amb la societat en què visc, però m’agradaria recordar-li al responsable que actualment té encomanat conformar govern, que la ciutadania estem una mica farts de tanta vulgaritat i tanta mentida. De tant retret i tanta falsedat. Recordar-li que es pot discrepar sense mentir ni insultar a l’oponent. Que en política caldria buscar els consensos per a solucionar problemes i no per crear-ne d’altres inexistents. Que potser hi ha massa soroll innecessari.
Si, ja sé que hi haurà gent que pensa que potser estic dibuixant un país amb unicornes. Però no és cert. Hi ha països on es pot governar sense tants aldarulls com els que ací hem de patir cada dia entre mentides i sempre, almenys quan governa la dreta, amb la sospita que ens estan enganyant i el que encara és pitjor, que ens estan furtant diners públics per portar-los a mans privades. I està més que comprovat que ha passat, que encara passa a Madrid, per exemple i pot tornar a passar.
La dreta i la ultradreta, ja ho he dit en moltes ocasions, com a dignes hereus del règim feixista del dictador, es creuen amb el “dret” d’ostentar el poder. Creuen que és, per naturalesa, seu. I per això retorcen tot el que poden la Constitució en benefici propi, oblidant, interessadament que és patrimoni de tota la ciutadania. No poden convertir un patrimoni de la ciutadania, com ho és la Constitució, en una arma llancívola en funció d’interessos partidistes, com porten fent ja fa anys. I després parlaran de la desmotivació ciutadana a l’hora de votar o que no sabem votar, com va aplegar a dir algú que creu que està per damunt del bé i del mal.
Feijoó està fent un esperpent per intentar una investidura per a la qual no té els vots necessaris i ho sap. I com aconseguira els vots necessaris, la sospita del “tamayazo” o compra de vots, estaria molt present. Però sobretot, actuaria d’esquena a la ciutadania que ha parlat a les urnes i li ha dit que tot i que té més vots, no en té prou. Tot això a banda del ridícul més espantós, almenys per a mi, de reunir-se amb Sánchez, a qui porta desqualificant des del minut zero del seu lideratge al PP, per tal de pregar-li el que li va pregar. On se li ha quedat la dignitat a aquest home? Tot s’hi val per a governar quan ha deixat clar que no té els vots suficients? I, si ho aconsegueix, l’ombra de la compra de vots volarà sempre pel damunt del seu nom, com encara ho fa pel damunt de noms com el d’Eduardo Zaplana o el d’Esperanza Aguirre.
Tot això sense comptar amb “l’inestimable ajuda” del Cap de l’Estat a l’encomanar-li que formara govern sabent que no té els vots necessaris. Si senyor, tot molt coherent i amb molta dignitat. Però sobretot amb molt de “respecte” cap als resultats electorals que donen per al que donen. I això vol dir que Sánchez ja té els acords necessaris per a poder formar govern? Doncs no ho sé, però el que sí que sé és que té una major capacitat negociadora i, potser, una menor agressivitat amb la resta de formacions polítiques amb les quals ha pogut governar aquests anys. I això suma voluntats i no les resta. I donades les circumstàncies ja és molt.
S’agrairia una mica menys de soroll i una mica més de resultats coherents amb el que les urnes han dit. Ara els toca a elles i ells fer la feina perquè la ciutadania ja vam parlar al passat mes de juliol. Però, els pregue que no facen tant d’aldarull. No ens cal. Cal treballar en positiu pel bé de tota la ciutadania. Ens ho mereixem.
