El cap de l’Estat ja ha encomanat la formació de govern al candidat del partit més votat a les últimes eleccions generals, malgrat que no té suficients vots, per a poder anar a un debat d’investidura amb la seguretat d’eixir com a president del govern. Així, Feijóo ha complit el seu desig, malgrat que això porte aparellat el pacte amb el partit de la ultradreta que li ha oferit els seus vots, però que segurament no serà de forma gratuïta. Però anem per parts.
Mentre escric aquestes lletres tenim un candidat a la presidència del govern al qual li falten quatre vots per a tindre una majoria absoluta al Parlament i poder ser investit president. I en eixos quatre vots resideix el misteri. D’on eixiran? De moment i, fins o jo sé el PNV ha dit alt i clar que no vol saber-se’n res dels feixistes, aleshores no crec que li “presten” eixos quatre vots per a un govern on segurament també estarà el partit ultradretà.
Amb Junts? Fent un exercici de memòria recordarem que va ser Rajoy, també del PP qui va activar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i que va acabar (i d’aquella manera) amb les expectatives de l’anomenat “procés” i amb gent a la presó i altra, com el mateix Puigdemont, fora de l’Estat Espanyol i fugit de la justícia. Tampoc veig probable que li facilite els vots necessaris a Feijóo. I queda poc espai més on rascar eixos quatre vots.
Però si continuem fent memòria, recordarem el famós “tamayazo” que el PP va fer a l’Assemblea de Madrid a l’any dos mil tres que va obligar a repetir les eleccions a la Comunitat de Madrid i li va donar la presidència a Esperanza Aguirre. I em pregunte si Feijóo, a qui no considere ni de bon tros tan intel·ligent com a Aguirre, tindrà al cap i amarrat un altre “tamayazo” amb la gent d’algun altre partit. I ho dic perquè per a aquesta gent, qualsevol mètode li val per tal d’aconseguir el que ells i elles consideren que és “naturalment seu”, com ho és el poder.
Si pensem que Feijóo, ve de governar en Galícia on ha deixat la sanitat i l’educació pública fetes pols, podem imaginar el que ens espera si aconsegueix governar. O si recordem la seua amistat i passejos en iot amb un narcotraficant, o en totes les mentides que ha intentat fer-nos creure al llarg de l’any que és líder del PP, o del seu enriquiment personal en poc temps, o en com va mentir sobre els seus sous i si, en plural, la veritat és que almenys a mi, no em deixa gens tranquil·la la perspectiva que puga aplegar al govern de l’Estat.
I això sense comptar amb què, com ja han fet ací a la Comunitat Valenciana, a Aragó, Extremadura o Castella i Lleó, pacten un govern amb una ultradreta una mica assilvestrada que ja veiem com se les gasta. I recordem que Múrcia està esperant a veure què passa per veure si pacten també o no.
En definitiva, que el rellotge per a la investidura ja s’ha ficat em marxa i, esperem que almenys no hi haja cap sorpresa i no puguen aplegar a aquesta majoria necessària i es necessite una segona volta de contactes amb els partits per part del cap de l’Estat i se li done l’oportunitat a Sánchez que, estic ben segura que aprofitarà el temps per a poder aconseguir els vots necessaris per a poder tornar a ser investit.
Habilitat negociadora, com ja hem pogut comprovar, no li’n falta. Esperem que pel bé de tota la ciutadania, la continue exercitat i que pel camí no ens trobem amb cap “tamayazo” ni amb cap trampa del PP per a poder governar a qualsevol preu.
